18/05/2012

Prou d'especular amb terres agrícoles

3 min
La majoria del territori agrícola africà no es cultiva o es cultiva per sota del seu rendiment potencial.

Apartir d'ara els governs ho tindran una mica més difícil si volen especular amb les terres cultivables del tercer món, una activitat que cada vegada desperta més la voracitat de les grans potències, sigui per a l'ús dels béns agrícoles que necessiten per al seu propi consum, sigui per al negoci rapinyaire que en fan les grans multinacionals i els fons d'inversions. La setmana passada el comitè de seguretat alimentària de la FAO, l'organisme de les Nacions Unides que s'ocupa de l'alimentació, va aprovar per unanimitat un document que insta els governs a respectar i protegir els drets que tenen les persones a accedir a la terra, els boscos i la pesca.

Encara que el document no obliga a res ni preveu cap mesura sancionadora i es tracta simplement d'un recull de bones intencions, la seva aprovació significa un pas endavant -també una declaració de principis i de moralitat- en la lluita contra la fam i la pobresa i a favor de la sobirania dels pobles que, sent rics en recursos propis, formen part d'aquesta gran humanitat cada vegada més endarrerida, cada vegada més fràgil, afamada i pobra.

Segons els diversos investigadors que han presentat la documentació que s'ha discutit a la reunió de la FAO, els últims anys s'han venut més de dos-cents milions d'hectàrees de terres cultivables al Tercer Món, quasi sempre en perjudici dels habitants locals. L'Àfrica és el continent més afectat per aquesta especulació. Malgrat que els inversors acostumen a argumentar que tothom hi surt guanyant -ells fan negoci i al mateix temps desenvolupen les economies locals-, la realitat és ben diferent.

No només molts dels aliments cultivats marxen cap a països rics i no ajuden a pal·liar la fam pròpia, sinó que aquestes explotacions ni tan sols aporten llocs de treball suficients per deixar un mínim de riquesa en forma de salari, a part de destruir les petites economies locals i provocar un desgavell en la manera de viure tradicional. En comptes de progrés, els canvis d'aquesta nova modernitat porten desordre.

L'Àfrica, concretament, disposa de mil milions d'hectàrees de terres cultivables, una quantitat ingent i esperançadora que dobla el total de l'Àsia, un continent que té una població 2,5 vegades més gran. La majoria d'aquest territori agrícola africà està sense cultivar o es cultiva per sota del seu rendiment potencial. Les complicitats entre els especuladors i els governs locals, d'altra banda, són una de les noves fonts de violència en un continent on l'explotació dels recursos minerals s'ha convertit en la principal causa de la corrupció i la violència sistèmiques. I tot això passa, concretament, als països més rics africans, que són els que tenen les poblacions més pobres del continent i del món.

Només un recull d'intencions

Diuen que quan a la reunió de la FAO es va aprovar el document citat, tots els delegats es van aixecar i van aplaudir, entusiastes. Les ONG que han promogut el debat no opinen el mateix, ja que pensen que el document "no obliga a res". De tota manera, ara ja existeix un marc de treball, un ideari sobre el qual s'hauran de fer les lleis i establir les sancions. I aquest ideari diu que la terra és un bé social, que si s'hi vol fer negoci s'ha de parlar d'una manera raonable amb les poblacions que hi viuen. I que en un món on hi ha gana els aliments són un dret social amb el qual no es pot especular.

stats