Ségolène Royal es juga el seu futur polític a doble o res

PARÍSL'esquerra francesa s'enfronta a la segona volta de les legislatives demà amb unes perspectives immillorables que apunten a una confortable majoria absoluta per al partit de François Hollande. Però demà també podria ser un dia tràgic per a la dona que semblava destinada a presidir la nova Assemblea Nacional, atrapada en un joc d'interessos que li podrien fer perdre un escó que tothom donava per segur. Ségolène Royal s'enfronta a una de les jornades claus en la seva trajectòria. Si perd al districte electoral de La Rochelle veurà com s'esvaeixen totes les seves perspectives de futur i quedarà reduïda al no-res polític.

L'excandidata presidencial a l'Elisi ho tenia tot per guanyar. La costa atlàntica de l'oest francès, on és La Rochelle, és un bastió de l'esquerra des de fa dècades i Royal hi està implantada electoralment des del 1988, quan va ser escollida diputada per primer cop. El 2004 va ser designada presidenta de la regió del Poitou-Charentes, una victòria contra pronòstic que la va catapultar a la candidatura presidencial. Però des de la seva derrota contra Sarkozy el 2007, ha hagut de superar una llarga travessia del desert.

Mesos després de les eleccions, va perdre el lideratge intern del Partit Socialista per només un centenar de vots i enmig d'acusacions de frau contra l'actual líder del partit, Martine Aubry, una enemiga íntima amb qui després es va reconciliar. La seva única esperança era obtenir un bon resultat a les primàries socialistes de la tardor passada, però va acabar quarta amb un humiliant 7% dels vots, més de set vegades menys que el 2007. Royal va entendre que havia de donar suport al pare dels seus quatre fills, François Hollande. A canvi, ell li va prometre la presidència de l'Assemblea Nacional.

El problema va començar quan Royal va oposar-se a celebrar primàries locals per designar el candidat a les legislatives. Olivier Falorni, la figura de l'esquerra a La Rochelle, va liderar aleshores una candidatura dissident que, segons els sondejos apareguts ahir, es podria imposar demà amb el 55% dels vots. En especial, gràcies al suport de la dreta local i de figures tan reconegudes com l'exprimer ministre Jean-Pierre Raffarin, que han cridat a votar per Falorni. Una eventual derrota de Royal, que desperta odis pronunciats a dreta i esquerra, seria una victòria simbòlica per als conservadors.

Les ferides de Grècia

Royal s'ha esforçat a presentar-se com la víctima d'un front contra la seva persona. "No em dono mai per vençuda. La meva tasca és denunciar, fins diumenge, aquesta estafa política", va dir dijous.

En un dels seus últims mítings, va decidir denunciar que la nova companya d'Hollande, Valérie Trierweiler, donés suport a Falorni a través d'un tuit explosiu. "No vaig voler dir res perquè el cop havia estat massa violent, però això no vol dir que no estigui ferida. No sóc un robot", va explicar Royal, que va demanar respecte per "una mare de família els fills de la qual escolten el que es diu".

Ha guanyat punts en pocs dies, potser gràcies al seu estatut de víctima, però la victòria sembla difícil. Només un despertar massiu d'abstencionistes, altament improbable, podria salvar Royal del calvari.