REGNE UNIT
Internacional 29/04/2017

La UE s’obre a una Irlanda unida

Els Vint-i-set podrien garantir a Irlanda del Nord la integració a la Unió si hi ha reunificació de l’illa

Quim Aranda
3 min
La UE s’obre a una Irlanda unida

LondresBrussel·les sembla disposada a apujar l’aposta en la negociació del Brexit. Els líders dels Vint-i-set, que es reuneixen avui a Brussel·les per acordar les línies estratègiques de negociació del procés de separació, podrien aprovar com un dels punts prioritaris, o bé en una declaració paral·lela, el reconeixement que Irlanda del Nord pugui integrar-se a la Unió Europea -reproduint el model de l’Alemanya de l’Est- de manera automàtica en cas que els seus habitants aprovessin en referèndum la reunificació. Gerry Adams, president del Sinn Féin, va donar ahir la benvinguda a la iniciativa, mentre que Ian Paisley Jr., dels unionistes del DUP, va qualificar-la de “fantasia política”.

Actualment, la província de l’Ulster és una de les quatre nacions que formen el Regne Unit. Tot i així, com a part dels acords de pau de 1998, Londres admet sobre el paper la possibilitat de la consulta. La lletra petita, però, indica que la convocatòria del plebiscit ha d’estar supeditada a una demanda social palmària que, en aquest moment, l’estructura de la població del nord, amb més unionistes que republicans, no permet.

Però deixar la porta oberta a la immediata integració és vist des de Londres i des de l’unionisme nord-irlandès com una manera d’atiar el desig de consulta, especialment si es té present que el 55,8% dels nord-irlandesos van votar contra el Brexit. Políticament, a més, la província està en un moment crític, potser el més complex des de fa una dècada. Les eleccions al Parlament, que es van celebrar a principis de març, encara no han desembocat en la formació d’un nou govern compartit, tot i que el termini per formar-lo ja ha quedat superat.

D’altra banda, el possible compromís que podrien adoptar els Vint-i-set, i que avançava el Financial Times en la seva edició d’ahir, podria ser considerat per Downing Street quasi com una declaració oberta d’hostilitat davant l’inici de les converses amb Brussel·les, que s’han d’engegar formalment després de les eleccions generals del pròxim 8 de juny, quan hi hagi un nou primer ministre escollit directament i amb plens poders. Amb tot, en els comicis la iniciativa de la UE pot jugar a favor de Theresa May, que pot utilitzar la carta nacionalista -i el fet que la unitat del Regne Unit estigui en perill- per intentar aconseguir uns resultats encara millors que els que li auguren les enquestes.

En qualsevol cas, Londres ha reaccionat amb prou diplomàcia a la informació, assegurant que la sobirania d’Irlanda del Nord està “en la fermesa i la claredat del lliure consentiment de la seva gent”. És a dir, els nord-irlandesos són sobirans per decidir el seu futur.

La carta de Tusk

En la carta que el president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha enviat a les 27 capitals d’estat abans de la cimera, ha demanat als caps de govern que considerin la qüestió irlandesa com una de les tres prioritats de la primera fase del procés. Les altres dues serien el reconeixement dels drets dels ciutadans comunitaris i britànics a la residència permanent al territori en què haguessin viscut els últims cinc anys i l’import de la factura que Londres haurà de pagar per deixar el club.

El text de la carta de Tusk diu: “Amb l’objectiu de protegir el procés de pau i reconciliació descrit per l’Acord de Divendres Sant, cal intentar evitar l’existència d’una frontera dura entre la República d’Irlanda i Irlanda del Nord”.

Però la posició comunitària sobre la integració d’Irlanda del Nord dins de la UE en una hipotètica illa reunificada no té, de moment, gaires possibilitats de trobar el consens dels Vint-i-set. Les informacions que sorgien ahir i abans-d’ahir des de Dublín i Brussel·les apostaven per la declaració paral·lela. Segons el Financial Times i l’ Irish Times, la raó per justificar la recança a incloure-la en les línies mestres és “l’aguda sensibilitat entorn de la qüestió independentista a Escòcia i a Catalunya”.

Sigui com sigui, si la possibilitat d’un segon referèndum d’independència d’Escòcia, tal com ha demanat la primera ministra, Nicola Sturgeon, ha sigut vetada per Theresa May, premier en funcions, la d’un plebiscit sobre la unificació de l’illa d’Irlanda ho ha sigut encara més. Immediatament després de la petició feta des d’Edimburg per Sturgeon, la nova líder dels republicans del Sinn Féin a Irlanda del Nord, Michelle O’Neill, substituta del desaparegut Martin McGuinness, va sol·licitar la consulta. En una intervenció als Comuns el 14 de març passat, però, Theresa May va rebutjar-la categòricament.

stats