El Vaticà processa el 'corb'
El majordom del Papa, Paolo Gabriele, serà jutjat per haver filtrat cartes secretes juntament amb un informàtic del Vaticà, acusat de ser-ne còmplice. La Santa Seu no exclou més detencions.
ROMA.El Vaticà va publicar ahir la sentència del jutge instructor pel cas Vatileaks de filtració a la premsa d'informació confidencial adreçada al papa Benet XVI. A Gabriele, que va estar detingut durant dos mesos i ara està en arrest domiciliari, se li imputa el delicte de "furt amb agreujant" per haver robat documents d'estat i traït la confiança dels superiors. A més, a casa seva hi van trobar tres regals adreçats al papa Ratzinger: un xec de 100.000 euros, una palleta d'or i un llibre del segle XVI.
Una altra novetat del cas és la implicació de Claudio Sciarpelletti, que no se sabia que havia estat detingut una nit el maig passat i posat en llibertat sota fiança. A aquest expert informàtic que treballa a la secretaria d'Estat se li imputa un presumpte delicte d'encobriment, després que es trobés en un calaix del seu despatx una carta que més tard va aparèixer publicada en un llibre d'investigació del periodista Gianluigi Nuzzi. Amb tot, el portaveu del Papa, Federico Lombardi, considera que el paper de Sciarpelletti és "marginal" i l'informàtic encara rep el sou d'empleat vaticà.
Sciarpelletti va rebre la carta d'una persona -la Santa Seu n'amaga el nom, així com el d'altres testimonis- que li va demanar que donés la carta a Gabriele, però l'informàtic assegura que es va oblidar del document, que va guardar al calaix durant dos anys.
Sembla clar que, com sospita la Santa Seu, Gabriele va tenir diversos còmplices. De fet, molts analistes vaticans consideren que hi poden estar implicades personalitats de la jerarquia eclesiàstica.
Més còmplices?
Per això el tribunal ha tancat només una part de la interlocutòria. Com va dir ahir Lombardi, "la instrucció continua" i "no s'exclou la possibilitat de seguir la investigació sobre altres còmplices i sobre eventuals rogatòries internacionals". Lombardi recorda que "alguns documents van ser filtrats als periodistes quan el majordom estava detingut".
Gabriele ha enviat una carta de perdó al Papa. El Pontífex, de moment, no li ha respost i s'ha limitat a deixar la qüestió en mans de la justícia. "Sempre ha estat clara la voluntat del Papa de respectar la feina de la magistratura", va dir Lombardi. Ratzinger ha rebut altres documents sobre el cas de part d'una comissió interna d'investigació formada per cardenals, però encara no ha decidit què fer-ne.
La sentència publicada ahir recull les declaracions de Gabriele als magistrats, en què confessa haver fotocopiat compulsivament els documents que el secretari personal del Papa, l'alemany George Gänswein, tenia sobre la taula.
El corb -com es coneixen a Roma els treballadors que han traït el Papa- reconeix que va filtrar les cartes a Gianluigi Nuzzi. Les raons que exposa són: "Veient mal i corrupció en l'Església... estava segur que un xocmediàtic hauria pogut ser saludable per reconduir-la al bon camí... L'espionatge sempre ha estat un dels meus interessos i pensava que a l'Església aquest rol era el de l'Esperit Sant, del qual em sentia un infiltrat".
Pel que fa a Sciarpelletti, se l'ha imputat per haver donat informacions contradictòries sobre la carta apareguda al seu calaix i per haver amagat d'entrada la seva amistat amb Gabriele.
El tribunal vaticà ha deixat lliure sense càrrecs, en canvi, un sacerdot de qui es desconeix la identitat però que és considerat el director espiritual de Gabriele, i que en una ocasió va rebre de mans del majordom tots els documents robats. El sacerdot els va cremar. El judici als dos imputats es farà després del 20 de setembre, quan reobrin els tribunals vaticans. El majordom s'enfronta a una pena d'entre un i sis anys de presó.
