La llei d'emergència al Quebec impulsa la protesta estudiantil
THE NEW YORK TIMES / MONT-REAL (CANADÀ)Fins fa quatre dies les protestes diàries d'estudiants que han col·lapsat els carrers de Mont-real des del febrer no havien guanyat gaires simpatitzats al Canadà. Però el fet que el govern provincial del Quebec provés d'acabar amb les manifestacions arrestant més de 2.500 persones i implantant una llei d'emergència que alguns consideren que és massa dura, i potser fins i tot inconstitucional, ha provocat que unes protestes que fins ara estaven focalitzades contra l'increment de taxes universitàries es convertissin en la veu del descontentament al Canadà. Una agitació social que ja és la més important al país en dècades.
"El motiu ja no és l'increment de les matrícules", explicava Carole Beaulieu, directora de L'Actualité , una revista que ha demanat als estudiants que aturessin les protestes. "Ara hi ha alguna cosa més en joc, una cosa difícil d'entendre. Hem passat a un debat de la dreta contra l'esquerra, a una pugna entre grans i joves".
La Constitució del Canadà fa de la "pau, l'ordre i el bon govern" el seu principi, i els canadencs són coneguts per ser una societat civilitzada i tranquil·la. Però diversos activistes pro drets humans asseguren que el conflicte ha portat el govern massa lluny per mantenir l'ordre a costa de la llibertat d'expressió, que també esta protegida constitucionalment. Entre altres coses, la nova llei, adoptada a mitjans de maig, fa que sigui obligatori el permís de la policia per convocar manifestacions i permet que es multi amb fins a 125.000 dòlars els grups d'estudiants que violin les normes.
Mesures "inconstitucionals"
"No és difícil crear la sensació que «ja n'hi ha prou» i que «s'ha d'acabar amb això»", explicava Nathalie Des Rosiers, consellera general de l'associació Canadian Civil Liberties, un dels grups que volen portar la llei d'emergència del Quebec als tribunals. "La idea de fer passar estatuts especials per limitar les protestes ja dóna a entendre que són perillosos. Així, la llibertat de discrepar està sent minada".
Per a una ciutat en què el trànsit normalment està congestionat, les marxes nocturnes han estat inquestionablement perjudicials i ocasionalment violentes. I tothom està d'acord que només una minoria dels estudiants del Quebec s'han unit a les manifestacions, encara que el nombre exacte no se sàpiga.
El trencament de les negociacions entre el govern i els manifestats fa un parell de setmanes ha fet créixer la por que noves mobilitzacions foragitin els turistes de Mont-real, i del Quebec en general, just quan estan a punt de començar els festivals d'estiu en aquest territori.
Però en una entrevista fa poc, el primer ministre del Quebec, el liberal Jean Charest, va treure ferro a la por que s'acostava un estiu calent: "Crec que l'estiu serà tranquil, no veig per què no, estarem atents per assegurar-nos que si hi ha protestes siguin pacífiques".
Però n'hi ha d'altres que discrepen. Jean-François Lisée, escriptor, professor, blogaire i assessor dels governs independentistes del Partit Quebequès, assegura que les protestes no s'aturaran només perquè s'acabi el curs escolar. "És d'un altre planeta -diu Lisée sobre el primer ministre Jean Charest- i tot el que fa té l'efecte oposat a calmar la situació".
