La flota que el Pentàgon no va enviar mai a Corea

BarcelonaEl 8 d’abril el Pentàgon va anunciar que havia enviat el portaavions Carl Vinson,juntament amb tres vaixells més que eren al nord de Singapur, en direcció a la península coreana. Era un avís que donava resposta a les últimes proves amb míssils balístics del dictador Kim Jong-un i que es produïa només dos dies després del primer atac nord-americà contra el règim sirià de Baixar al-Assad. En pocs dies, els Estats Units de Donald Trump prenien dues decisions determinants -i amb mà de ferro- en política exterior.

“L’amenaça número u a la regió és Corea del Nord pel seu imprudent, irresponsable i desestabilitzador programa de proves de míssils i per la seva voluntat de tenir armament nuclear”. Amb aquestes paraules va justificar llavors el desplegament naval el portaveu de l’armada al Pacífic, Dave Benham. James Mattis, cap del Pentàgon, va confirmar l’11 d’abril que, en efecte, el portaavions es dirigia cap a la península coreana, i un dia després també ho va reafirmar el president dels Estats Units, Donald Trump, en una entrevista amb Fox News: “Estem enviant-hi una armada, amb submarins molt poderosos”. El missatge feia témer, sobretot a Corea del Sud, un enfrontament militar imminent.

Però els mitjans xinesos i nord-americans van revelar ahir que Trump, Mattis i Benham havien mentit. Quan el Pentàgon va llançar l’amenaça, quan va anunciar que el Carl Vinson, amb els seus gairebé 6.000 tripulants i el seu centenar d’avions i helicòpters, navegava cap al Pacífic, amenaçant Pyongyang, el portaavions era en realitat a 5.600 quilòmetres de distància. De fet, es desplaçava en direcció contrària, cap a l’Índic, on havia de fer maniobres conjuntes amb la marina australiana.

Va ser el mateix Pentàgon qui va publicar dilluns un seguit de fotografies que destapaven l’engany: la flota era a l’estret de Sonda, que separa les illes indonèsies de Java i Sumatra, ben lluny de la península coreana. Quan els mitjans xinesos i els nord-americans se’n van fer ressò, la Casa Blanca va reaccionar assegurant que es tractava d’un malentès i que el general Mattis no s’havia explicat amb prou claredat. The New York Times recollia ahir el malestar sud-coreà: al país asiàtic se senten manipulats i traïts pels Estats Units, el seu principal aliat. “Trump va mentir sobre el Carl Vinson ”, titulava la web d’un dels principals diaris locals a Corea del Sud, i al cos de l’article es demanava si els EUA estaven actuant com Kim Jong-un, anunciant falses accions militars.

El departament de Defensa dels EUA va confirmar ahir que -ara sí- el portaavions es dirigeix cap al mar de la península coreana i que hi arribarà la setmana que ve.

Els negocis d’Ivanka a la Xina, sota sospita

La companyia d’Ivanka Trump va obtenir llicències comercials a la Xina per a tres de les seves marques el mateix dia que Xi Jinping sopava a la residència dels Trump a Florida. Les sol·licituds de registre de marques, que poden trigar fins a deu anys a ser acceptades a la Xina, s’havien presentat el maig del 2016. La notícia ha fet saltar les alarmes als EUA, on es critica que el president hagi contractat la seva filla com a assessora.