ELECCIONS A VENEÇUELA
Internacional 16/08/2012

La prova de foc d'Hugo Chávez

Veneçuela es prepara per a unes eleccions en què el carismàtic Hugo Chávez s'enfrontarà a una oposició unida i renovada amb el lideratge moderat d'Henrique Capriles. El destí del país es decideix a l'octubre.

Carola Solé
3 min
MURALS ALS BARRIS POBRES DE CARACAS Un mural pintat a Caracas dibuixa Jesucrist amb la Constitució veneçolana i una Verge Maria armada amb un Kalàixnikov. La imatge és del barri 23 de Enero, un dels més pobres de la capital. L'oposició diu que tem una reacció violenta dels colectivos, les brigades del chavisme als barris, en cas de victòria d'Henrique Capriles.

CARACASEl dia D s'acosta a Veneçuela. Quan falten menys de dos mesos per a les eleccions presidencials, el país respira aires de transcendència. Mentre que l'oficialisme creu que la victòria a les urnes és clau per blindar el procés engegat fa catorze anys per Hugo Chávez, l'oposició considera la cita de l'octubre gairebé com l'última oportunitat per destronar el líder bolivarià.

"Més enllà de qualsevol error, més enllà de les diferències, el 7 d'octubre ens estem jugant la vida de la pàtria", va dir recentment el president. Probablement, aquesta és la prova electoral més important que encara Chávez des del seu ascens al poder el 1998 o, si més no, la cita en què hi ha més en joc. Favorit en la majoria d'enquestes amb una distància del seu rival d'entre 15 i 25 punts, el governant veneçolà està segur de guanyar per knockout la seva tercera reelecció consecutiva i fer "irreversible" la revolució bolivariana.

Fins ara, ni la ineficiència governamental ni la inflació més alta de l'Amèrica Llatina, de quasi un 30%, ni les més de 19.000 persones que moren assassinades cada any al país han pogut amb una de les veus discordants de l'Amèrica Llatina. De fet, el seu suport no ha fet més que créixer des del 56,2% que el va catapultar al poder el desembre del 1998, quan era quasi un desconegut tinent retirat i líder d'un fallit cop d'estat.

A més, contràriament al que molts pronosticaven, el que fa uns mesos era un home convalescent torna a assemblar-se a l'hiperactiu president de sempre. Des que va arrencar la campanya l'1 de juliol, delecta els seus seguidors amb llargs discursos televisats, encapçala multitudinàries marxes per tot el país -dalt d'un camió- i fins i tot s'anima a cantar i ballar als seus mítings. Al debat electoral, ni rastre del càncer que li van diagnosticar el juny de l'any passat i del qual l'han operat per tercera vegada fa només cinc mesos. "Totalment lliure" de la malaltia, Chávez no ha dissipat les incògnites sobre si podria acabar el mandat de sis anys al qual aspira.

L'oposició remunta

Molta gent es pregunta quina ha estat la clau de l'èxit de Chávez, més enllà del seu carisma i d'utilitzar els milionaris ingressos petroliers amb finalitats populistes. Donar veu a la majoria pobra del país, totalment invisibilitzada durant quasi quaranta anys d'alternança democràtica, és potser el seu mèrit més inapel·lable.

Però el que molts perden de vista és el paper que hi han jugat els seus rivals. Durant més d'una dècada, Chávez ha tingut davant seu una oposició disgregada, sense líders de pes i que ha comès un error darrere l'altre: passant per episodis radicals com el cop d'estat del 2002 o entregant el ple del Parlament al chavisme en retirar-se dels comicis del 2005. Ara, però, sembla que l'oposició hagi après la lliçó i, unida per primera vegada en uns comicis presidencials al voltant d'Henrique Capriles, té l'opció més seriosa de derrotar Chávez dels últims anys. Advocat i exgovernador del segon estat més poblat del país, encarna una nova generació de polítics. Atlètic, jove i solter d'or, Capriles no té la retòrica de Chávez però sí l'energia per recórrer casa per casa "fins a tres vegades el país". Professa el model de progrés econòmic amb accent social del Brasil i vol acabar amb la polarització nacional. Tot i que acostuma a portar roba esportiva i li agraden les barriades populars, l'exdiputat és fill d'una rica família veneçolana propietària d'importants mitjans de comunicació. El president s'hi ha referit com a "nen de papà", "ignorant", "porc" i "feixista". Capriles fa cas omís dels insults i confia en l'aval que, al febrer, li van donar els tres milions de veneçolans que van votar en les primàries opositores i en l'ajustat resultat a les parlamentàries del 2010.

Assistencialisme i proselitisme

"Mai he perdut unes eleccions", assegura Capriles, que el 2008 va derrotar en la governació de Miranda un dels homes forts del chavisme i espera fer el mateix ara amb el màxim líder. Aconseguir-ho no serà fàcil. En l'últim mes i mig, Chávez ha utilitzat més de 20 hores de missatges de transmissió obligatòria per fer proselitisme i ja fa més d'un any que se serveix dels alts preus del petroli per multiplicar els plans assistencials. Sense anar més lluny, la televisió estatal promociona cada dijous el nou programa estrella del govern, on s'entreguen cases noves de trinca a ciutadans comuns. El 7 d'octubre es decidirà quin rumb pren el país amb més reserves petrolieres mundials i amb un fort protagonisme a l'Amèrica Llatina els últims 14 anys, marcat per la polèmica.

stats