El testament de Pinochet no revela on és la seva fortuna

BUENOS AIRESLa societat xilena ha hagut d'esperar cinc anys i quatre mesos des de la mort del dictador Augusto Pinochet per saber el contingut del seu últim testament. La família del dictador va perdre la batalla judicial contra la lectura de l'última voluntat de Pinochet, però el resultat no va ser l'esperat: el document obert ahir només inclou el canvi de marmessor, la persona encarregada de complir la voluntat del testador. Per això, el Consell de Defensa de l'Estat (CDE) demanarà dimarts que ve que es faci públic l'anterior document, signat el 2000, on es creu que apareixen els noms dels hereus de Pinochet i com volia repartir entre ells els seus béns.

El testament llegit ahir data del 2005, quan ja s'investigava Pinochet per presumpta apropiació indeguda de fons públics. L'única modificació que va fer llavors a les seves últimes voluntats va ser canviar el seu advocat de confiança, Óscar Aitken, per Julia Hormazábal.

Tot i així, encara que se sàpiga com volia repartir la seva fortuna el dictador xilè, la seva voluntat no podrà complir-se: totes les propietats i els diners que tenia en comptes bancaris a Xile i als Estats Units estan embargats per ordre judicial. Ara bé, el patrimoni intervingut és només una mínima part del capital que els auditors creuen que el general va destinar a comptes secrets de diferents paradisos fiscals.

Segons el departament de Control de Gestió i Sistemes d'Informació de la Universitat de Xile, l'auditoria comptable dels béns de Pinochet dóna un balanç aproximat de 16 milions d'euros, dels quals uns 13 milions d'euros no estan justificats i tenen un origen desconegut. L'auditoria realitzada per l'entorn familiar rebaixa el patrimoni de Pinochet a 5,6 milions d'euros.

El CDE és conscient que Xile no podrà recuperar tots els milions que es creu que el dictador va robar a les arques públiques sota el seu règim (1973-1990). Només són accessibles 2 milions d'euros dipositats al Banc de Xile i una xifra similar al BankBoston. Per això el CDE vol que s'obri el testament, que li permetrà reclamar responsabilitats.

Els arguments de la família

La vídua de Pinochet, Lucía Hiriart, i els seus cinc fills han intentat demostrar, sense èxit, que l'origen dels béns intervinguts era lícit. També han al·legat que l'embargament feia innecessari obrir el testament i s'han declarat víctimes d'una "persecució política".

El nét del general, Augusto Pinochet Molina, va assenyalar ahir que es tracta "d'una persecució política per embrutar la seva imatge". La seva filla gran, Lucía Pinochet, va acusar la justícia xilena de "buscar diners que no existeixen". Lucía, que ocupa un càrrec de regidora en un districte de Santiago de Chile, va criticar els últims governs democràtics: "Això és part d'una persecució política que va començar amb el govern de Lagos i que ha durat fins ara, perquè ningú és prou valent per posar-hi fi".

La vídua del general va ser processada als tribunals per presumpta apropiació indeguda de fons públics el 2006 i per blanqueig de diners el 2009, però en tots dos casos la justícia va acabar retirant tot els càrrecs.