Avui, escudella
Les tradicions són una gran oportunitat perquè durant l'any el país es doni a conèixer tal com és
Avui, 17 de gener, potser un dels dies de l'any que patirem el fred rigorós complint el refrany que ens parla de la setmana dels tres barbuts -del 15 al 17, Sant Pau, Sant Maur i Sant Antoni Abat- com la més freda de l'any, tres parròquies tornaran a treure les olles al carrer per cuinar la típica escudella: Andorra la Vella -de la mà de la seva Confraria d'Escudellaires-, La Massana -que celebra al mateix temps la festa del seu patró- i Escaldes -organitzada pels Amics del Pont dels Escalls. Ja ho han fet Canillo i Encamp, i el dia 20 serà el torn de Sant Julià gràcies a la Germandat de Sant Sebastià. També els nostres veïns de la Seu celebren aquesta tradició el mateix dia que els lauredians.
És una de les tradicions més arrelades i aviat farà 50 anys de la seva recuperació a Andorra la Vella quan antany el dia de Sant Antoni es repartia menjar entre els més pobres de la parròquia. És evident que avui ha perdut aquest sentit i que s'emmarca en una celebració festiva per part de la Confraria d'Escudellaires que ofereixen escudella i carn d'olla al preu d'una cullera de fusta i un plat que acaba sent de col·leccionista. Diguem-ho de pas: el plat en el qual ens menjarem l'escudella de la capital la Confraria ha tingut el detall de dedicar-lo als fallaires que enguany celebren els 30 anys de la recuperació de la cremada de falles i al seu fons s'hi podrà veure una figura de fallaire major rodant una falla. S'uniran avui, gràcies a la iniciativa dels escudellaires i encara que només sigui per un àpat, dues tradicions fortament arrelades, d'aquelles que cohesionen una societat i que són altament participatives.
Andorra ha anat mantenint i recuperant tradicions i costums de les quals avui en podem gaudir amb tota la seva dimensió. Som un país afortunadament ric en manifestacions pròpies, plenes de sentiment i d'identitat, participatives i integradores. Les tradicions són una gran oportunitat perquè durant l'any el país es doni a conèixer tal com és, amb la seva idiosincràsia, creant imatge, potser una imatge diferent i desconeguda per a molts visitants, però que l'enforteixen i l'accentuen, la realcen.