Opinió 02/03/2017

Bojos al volant

La millor manera d’evitar accidents és preveure la conducta dels altres. I jo em pregunto: com carai hem de preveure res si som una colla d’embogits al volant?

i
Eva Arasa
2 min

No em passa sempre que condueixo, només de vegades. Potser vaig tard -haver sortit abans!- i em crispa el cotxe del turista que circula a poc a poc perquè s’ha perdut i no troba l’hotel, el bon camí cap a les pistes d’esquí o Caldea. Hi ha dies que el seny, aquella veueta que de tant en tant escoltem, em recorda que, quan jo mateixa estic en una ciutat que no conec, en dec fer de l’alçada d’un campanar; que possiblement també he girat sobtadament algun dia, adonant-me de cop que m’havia saltat el trencall que havia d’agafar, o que he decidit frenar sense indicar-ho de cap manera a la resta d’usuaris de la via pública. Hi ha encara una altra reflexió més de cara a la pela: som un país que viu en bona mesura del turisme, més val que tractem bé els visitants i que ens abstinguem d’oferir concerts de clàxon, proferir improperis en veu alta o enlluernar el conductor del davant amb una ràfega de llum.

En fi, amb un paràgraf d’autocrítica per davant, penso sincerament que tots plegats ens ho hauríem de fer mirar. Un dia d’aquests veig un llest (o una llesta, no en recordo el gènere) que decideix avançar-nos a tots els que estem fent cua al carril dret de l’avinguda del Pessebre, resignats, conscients que no podem fer res més tenint un semàfor vermell al fons i uns quants cotxes mal parats al carril esquerre, al qual tard o d’hora ens haurem d’incorporar si volem tombar cap a l’hospital. Un dels conductors que ha estat avançat per aquest espavilat es pica i, quan té llum verd, fa una arrencada de campionat i avança l’avançador a tota velocitat, sense importar-li gaire els vianants que estan travessant el carrer pel pas que els correspon. Quan recupera el lloc capdavanter en un carrer amb un únic carril, afluixa la marxa fins a un punt exasperant, com a càstig al primer que ha estat un incívic al volant. I ja ho entenc, que aquell no ho havia fet gens bé... Però ho fa millor el que decideix venjar-se i, per fer-ho, posa en risc algun vianant i toca el que no sona a altres conductors?

Recordo que, quan estudiava per passar l’examen teòric de conduir, em deien que la millor manera d’evitar accidents és preveure la conducta dels altres. I jo em pregunto: com carai hem de preveure res si som una colla d’embogits al volant?

stats