Opinió 26/09/2016

Cal fer deures?

Un aclaparador llistat de deures repetitius i avorrits -diaris en molts casos- és una angoixa permanent per al nen i l'acaben frustrant

i
Albert Roig
2 min

Hi ha un debat educatiu que és cíclic, va i ve segons l'època de l'any i a l'inici del curs escolar, fa poc més de quinze dies que l'hem començat, acostuma a ser present. És el dels deures. No és un debat banal, és molt rellevant i incideix directament en l'educació dels nostres fills, no només en la forma de l'assoliment de continguts, sinó també en el seu caràcter i la seva personalitat.

L'experiència en l'educació dels meus fills em porta a concloure que els deures, entesos com el conjunt d'exercicis que els infants porten a casa després d'haver acabat l'escola i que, per tant, s'han de fer en l'horari extraescolar, serveixen de ben poc, per no dir de res. Sóc partidari de l'adquisició o reforç de conceptes fora de l'aula a través de la vivència diària com anar a comprar plegats, pagar i comptar el canvi, una activitat molt més productiva que no pas la d'omplir dia rere dia a casa fulls inacabables de problemes, de sumes i restes. I això passa perquè la quantitat de deures sigui ínfima i estiguin basats en la pràctica, perquè un aclaparador llistat de deures repetitius i avorrits -diaris en molts casos- és una angoixa permanent per al nen i l'acaben frustrant. Més si tenim en compte que molts d'ells fan activitats extraescolars, cosa que fa que el seu temps, i el temps per estar en família, es vegi considerablement reduït.

Ens oblidem a vegades d'ensenyar els nens a viure, i aquest aprenentatge passa per l'adquisició de continguts i per saber-los portar a la pràctica. I això vol dir, entre altres coses, que tots aquells coneixements adquirits a l'escola puguin exercitar-se en les activitats familiars diàries. Perquè, en definitiva, tal com diu l'associació de mestres Rosa Sensat, l'aprenentatge està a tot arreu.

stats