Opinió 13/03/2017

Constitució, més que un debat

Cada any que passa, la sensació que la Constitució té elements que necessiten adequar-se creix

i
Albert Roig
2 min

Any rere any, al marge dels discursos oficials i salutacions amb què les principals autoritats del nostre país ens conviden a celebrar el Dia de la Constitució, no falten els debats paral·lels i l'opinió publicada sobre si el text de la Carta Magna ha de ser revisat amb l'objectiu d'actualitzar-lo als temps que vivim, però sobretot amb la vista posada al futur.

Cada any que passa, la sensació que la Constitució té elements que necessiten adequar-se creix. Però tal com diu Joan Massa en una entrevista al ‘Diari d'Andorra’, "a Andorra, habitualment, les coses són llargues", en un intent d'explicar per què la reforma de les institucions plantejada la segona meitat dels anys 70 no va acabar fructificant en un text constitucional fins 20 anys després, tot i que entremig va haver-hi "la solució transitòria", en paraules de l'exsecretari general del copríncep episcopal, en forma de decret amb la creació del primer executiu.

Si una reforma d'aquelles característiques va costar tant i es va suar per assolir un text amb un mínim comú denominador que va obtenir un ampli suport, malgrat les reticències d'un sector de la societat que es van fer visibles amb l'abstenció i els vots en contra, com no ha de ser difícil provocar ara un debat sobre un canvi constitucional que a més, en segons quins temes, canviaria els fonaments de l'arquitectura institucional.

Sempre he pensat que fins que les generacions que van viure i patir aquell procés de reforma suant a cada negociació no deixin pas a noves generacions perquè aquestes agafin les regnes del país serà impossible afrontar amb serenitat i seriositat els futurs canvis constitucionals que, agradin o no en aquests moments, segur que han de venir.

Per això, m'ha sorprès el darrer article de Jaume Bartumeu a ‘El Periòdic’ que va més enllà de la crítica al govern de DA a què ens té acostumats. El títol de l'escrit ja és suggeridor: ‘Què hi ha de discutible a la Constitució?’. Bartumeu, tot i que afirma no voler tornar a obrir un procés constituent com aquell, sí que planteja debatre sobre temes de fons i calat que toquen el moll de l'os de la Constitució: coprincipat, avortament, dret de vot dels residents... I això ho diu un dels participants en el procés constituent del 1990-93.

El síndic general ens recorda en la seva salutació escrita als mitjans de comunicació que la Constitució és el marc de convivència del qual ens hem dotat, i no puc estar-hi més d'acord. Ara bé, els marcs de convivència no són inamovibles i s’adeqüen a les noves formes de convivència que la societat amb el dia a dia va construint. Andorra ja fa dies que està immersa en canvis voraginosos, molts encara per completar i alguns d'ells, com els que emanin de l'acord amb Europa, definitivament cabdals.

El nostre país ja no és el que era a principis dels 90, està a anys llum, i això és una evidència inqüestionable. Per tant, hem de superar l'etapa del debat sobre si hem de reformar o no la Constitució, per passar a l'anàlisi i al debat profund sobre la definició del país que volem i quin ha de ser el marc constitucional que l'empari.

stats