BLOG GASTRONÒMIC
Opinió 16/03/2016

'Food bloguers': entre l'afició i l'obsessió

Els darrers anys s'han multiplicat per tot arreu, més ràpid que els 'gremlins' en un dia de pluja, els aficionats a la gastronomia que pengen fotos i opinions en blogs, perfils de Facebook o Instagram

i
Gerard Arimon
2 min

El mòbil al damunt la taula, al costat dret del plat. Carregat de bateria i a punt per disparar. Arriba el cambrer. Deixa el plat. Ens el presenta i marxa. I és llavors, en aquell precís instant que comencem a disparar. A disparar tant o més ràpid que el millor pistoler del llunyà oest. Fotos i més fotos per immortalitzar el moment i compartir un art efímer que poc durarà. Aquesta escena es repeteix en infinitat d'establiments, de locals i de restaurants d'arreu del món. Canvien els actors, però l'essència és la mateixa. Molts d'ells es fan dir 'foodies' o 'food bloguers' (perquè en anglès tot sona millor), i es tracta de l'última moda que ja s'està generalitzant a multitud de plataformes digitals. La cuina està de moda i la proliferació d'aquests pseudogastrònoms n'és un exemple.

En els darrers anys i fruit de l'auge de la cuina, s'han multiplicat per tot arreu, més ràpid que els 'gremlins' en un dia de pluja, els aficionats a la gastronomia que pengen fotos i opinions en infinitat de blogs o perfils de Facebook o Instagram. Molts d'aquests 'foodies' tenen milers de seguidors i s'han convertit en opinadors influents i creadors de tendències. Alguns d'ells, fins i tot, han convertit la seva afició en professió, han publicat llibres, creat empreses…

Inunden a diari la xarxa amb fotografies de plats i menjars, opinions o rànquings diversos. Mai fotografiar i parlar de menjar havia estat tan rendible. Però sembla que només és rendible per a alguns. D'altres veuen aquesta moda com una amenaça i a certs 'food bloguers' com uns intrusos sense coneixements que es posen a opinar de cuina i gastronomia sense cap tipus de fonament, més enllà dels propis gustos personals.

Mai hem de generalitzar però molts d'aquests bloguers estan mancats de criteri. Molts d'ells segurament et parlen meravelles d'un determinat restaurant i del seu menjar pel simple fet que hi han estat convidats. Així l'establiment aconsegueix publicitat gratuïta i poder captar nous clients. Però el criteri canvia quan has de pagar. Llavors sorgeixen els inconvenients i les crítiques negatives. Si tens dos seguidors no hi ha cap problema. Si en tens milers, sí. I és que certes crítiques poden arribar a, fins i tot, ensorrar un establiment, a crear-li una certa mala fama fruit d'una opinió basada una realitat fictícia.

Però com tot a la vida, res és blanc o negre. Tot depèn de l'òptica amb què mirem les coses. Diuen dels humans que som animals de costums. També som animals racionals. I és el fet de pensar el que ens evita percebre la realitat tal com és. Més aviat la veiem sempre com ens agradaria que fos.

Gerard Arimon

Periodista de formació. Cambrer i cuiner per vocació.

stats