Gent interessant

Fa quinze dies el meu destí em feia topar amb Maluma dia sí dia també. Aquesta setmana, en canvi, he tingut molta més sort. L'atzar m'ha fet trobar amb altres protagonistes i he acabat amb una injecció d'optimisme sobre les capacitats dels humans d'aquest món.

Una d'aquestes persones interessants ha estat Hélène Legrais, periodista i novel·lista francesa que va passar pel Consell General convidada per l'Alliance Française per parlar de la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz, que va ajudar a néixer 600 criatures filles de refugiades espanyoles de la guerra civil que estaven tancades a Argelès i Ribesaltes primer i, després, de dones jueves que també eren als camps. Les treia d'aquelles platges insalubres i, amb l'ajuda d'altres voluntàries, aconseguia que els nadons sobrevisquessin en unes condicions dignes a la famosa maternitat d'Elna. Legrais va explicar com Eidenbenz esquivava tant com podia les ordres i la legislació de les autoritats de Vichy i dels alemanys, com quan li preguntaven quantes dones jueves hi havia a la maternitat i ella sempre responia per escrit: “De moment, cap”. Legrais va explicar que quan Eidenbenz va veure el perill d'un escorcoll dels nazis a l'edifici va plantar una bandera suïssa a l'entrada -ella era suïssa del cantó alemany i treballava per una ONG diríem avui d'aquest país- i va declarar territori suís la casa inventant una legislació diplomàtica d'urgència que, tot i ser falsa, li va servir per evitar la catàstrofe. Entre altres invents, feia batejar els nens jueus amb noms espanyols i de nou esquivava el drama.

Legrais, autora de la novel·la 'Les enfants d'Elisabeth', reflexionava com França no es va preparar per acollir els refugiats espanyols, com al·legava que eren massa quantitat, no va optar per distribuir-los equitativament pel territori. Només platja, sorra, malalties i valles.

El mateix dia llegia a les xarxes com Isaak Férriz divulgava la propera estrena d'una pel·lícula interessant: La llum d'Elna, dirigida per Sílvia Quer i amb guió de Margarita Melgar. Férriz forma part del repartiment d'aquest film que serà una nova oportunitat de difondre la vida de la jove activista social suïssa, que abans havia estat voluntària a Madrid durant la guerra civil espanyola (venia d'una família protestant en la qual la solidaritat i el voluntariat -en paraules actuals- eren part inherent a l'existència, una obligació anava a dir), deia Legrais.

Més gent interessant, cadascú en la seva escala d'heroïcitat. En una mateixa setmana he conegut tres joves andorrans voluntaris als camps de refugiats a Grècia; dos han explicat la seva experiència a alumnes de diverses escoles, i una tot just aterra a Atenes i envia whatsapps a una mare que pateix fins que no sap que ha arribat al destí definitiu. Els dos primers expliquen que a Grècia alguns pares protesten quan els nens refugiats van a l'escola grega i els han de fer marxar o fer-los classe en horari extraescolar, mentre altres es bolquen en ajudar.

Són els mateixos dies d'una multitudinària manifestació a Barcelona que, sota el lema “Volem acollir”, mobilitza els ciutadans, molt interessants, que van per endavant dels polítics, per denunciar que la legislació sobre el dret d'asil no es compleix i exigir a les autoritats que actuïn ja per ajudar els refugiats. El dia que la gent fa sentir la seva veu pacíficament és un bon dia.

Un dia abans, a més, molts diaris obrien amb una espectacular notícia, de les positives en majúscules: un grup de científics coordinats per José Moltó i Beatriz Mothe, ha descobert després d'un treball de dotze anys, una vacuna terapèutica que frena la Sida. El dia que el treball i l'èxit dels científics, en el top ten dels interessants, obre els diaris és un dia excel·lent.