Opinió 23/05/2017

Modèstia a part

Ara que el FC Andorra té possibilitats de pujar a Tercera cal recordar tots els equips que militen a aquestes categories i sobretot als seus seguidors incondicionals

i
Bru Noya
2 min

Aquest proper cap de setmana poden completar la seva travessa del desert, veure la llum al final del túnel i sortir d’aquest purgatori que són les categories inferiors o territorials del futbol. El FC Andorra es juga al camp del Sants la possibilitat de pujar a Tercera Divisió o de disputar la promoció d’ascens. És la seva final de la Lliga de Campions, la dels modestos que, com el sud de Joan Manuel Serrat, també existeixen. I amb ells, els seus seguidors, uns autèntics herois que són com uns indígenes mil·lenaris a la selva amazònica.

Van a camps on serveixen entrepans de llom que no passarien el control de l’Organització Mundial de la Salut, cafès que servirien d’argument a ‘Arma letal 5’, marcadors electrònics, quan n’hi ha, on no passen els minuts sinó els badalls, i mitges parts amb sorteig de pernil. Paguen per veure partits que haurien de desgravar com a obra social al departament de Tributs i Fronteres; es troben amb àrbitres que, a banda de perjudicar-los i als quals només els faltaria robar-los el berenar als jugadors durant la mitja part, els xiulen fores de joc quan l’autocar encara no ha sortit d’Andorra. Han de fer front a alguns seguidors dels equips adversaris que deixen els ultres del Legia de Varsòvia o del Galatasaray al nivell de gatets melindrosos.

I, malgrat tot, el club degà de l’esport andorrà està a punt de treure el cap del pou, com la nena de ‘The ring’. Continuaran jugant en camps amb anuncis de ‘Night club El dimoni vermell’, ‘Rostisseria El pollastre feliç, ‘Xurreria el bon colesterol’ o ‘Fertilitzants conill’, però a Tercera. A veure si s’aconsegueix l’ascens directe i no cal esperar a la promoció, que sembla una eliminatòria dissenyada per la creadora d’‘Els jocs de la fam’.

Pujar de categoria és com ballar ‘La bomba’ en un casament. Però en lloc d’una rambla amb una popular font o una plaça amb nom de deessa grega nosaltres ens banyarem al rec del Solà o al llac del Parc Central. És el que té ser simpatitzant d’un equip modest i poder jugar partidets de futbol 7 entre setmana amb el teu ídol de la infància i comprovar que estàs en millor forma que ell, cosa que ja justifica la quota trimestral que pagues al gimnàs. Gaudim d’aquests bons moments pensant que el millor encara està per arribar.

Optimisme no és Mr. Wonderful. És ser seguidor d’un equip modest. Era anar un dia d’hivern a Aixovall o és desplaçar-se una tarda de pluja a la Borda Mateu. I tenir sempre molta moral. Tanta que ens hem acostumat a convertir les derrotes en victòries. Així que, si no s’aconsegueix l’ascens, continuarem sent de Primera. De Primera Catalana.

stats