Opinió 16/07/2016

No ens podem resignar

Potser és això el que volen, que vegem aquests tipus d’actes com a elements acceptats en un món on sembla que no és vol fer memòria de tots els errors i barbàries comeses en el passat

i
Marc Ballestà
2 min

La veritat es que la meva intenció inicial era de parlar de temes més banals, alegres, de bones noticies, ja que darrerament al nostre país n’hem tingut unes quantes i val la pena fer-ho ja que moltes vegades passen desapercebudes. Però malauradament els fets ocorreguts a la nit del passat dijous a Niça m’han fet canviar d’opinió.

I es que algú podria pensar que no cal parlar-ne més, que malauradament és un més dels molts que ja hem vist i que per molt que diguem i fem això continuarà i que l’únic que podem fer és resignar-nos. Però no, arribar a aquest punt significaria que nosaltres, com a societat hem perdut i que aquests bàrbars, per anomenar-los d’alguna manera, han guanyat. I això no es pot permetre. No ens ho podem permetre.

Perquè potser és això el que volen, que vegem aquests tipus d’actes com a normals, com a elements acceptats en un món on sembla que no és vol fer memòria de tots els errors i barbàries comeses en el passat. I acceptar això, no és només donar legitimat tant als seus actes com reivindicacions, sinó oblidar a tots els que han patit i lluitat contra aquestes barbaries en el passat.

No puc entendre que accions com aquestes succeixin. Segurament l’error és voler entendre-ho. Per tant el que cal és ser ferm en el seu rebuig sense pal·liatius, mostrar la nostra solidaritat amb les víctimes, lluitar per la defensa dels valors democràtics que han de ser els pilars de la nostra societat i recolzar les institucions en la defensa sense fissures d’aquests valors.

Divendres Niça es va aixecar plorant però també es va aixecar amb tot el suport i recolzament dels qui refusem tota mena de violència i defensem els valors democràtics. I això no ha de deixar de passar mai. No ens podem resignar.

stats