No veig l’aigua clara

Hi ha molts motius per llevar-se al matí i en menys d’un minut posar-se de molt mala hòstia, però de molt mala hòstia, d’aquelles que et fan sortir de la boca tot tipus de vituperis que no diries mai en condicions normals. Un d’aquests motius pot ser llevar-se i que no surti aigua de l’aixeta. Ni al lavabo, ni a la dutxa, ni per rentar el bol de l’esmorzar.

Realment sortir del llit, amb les lleganyes, despentinat, amb l’olor d’aquell que s’acaba de llevar i que no surti aigua de l’aixeta desconcerta i posa de molt mal humor. Ep! Però de molt mal humor!! Però, en fi, si passa un cop de tant en tant, doncs pot arribar a ser tolerable, però quan ja és l’enèsima vegada que passa, doncs ja no sé què pensar.

Quan un s’acaba de despertar sentint el pregó del carrer anunciant que no hi haurà aigua fins no sé quan pot pensar dues coses, o que s’ha teletransportat a l’Edat Mitjana o que viu al Tercer Món. Si a més unes setmanes abans vam haver de suportar no sé quantes hores sense fibra òptica i sense tele, ja queda totalment arrodonit. Vaja que hi ha dies que no hi ha aigua a Escaldes (massa sovint!!), altres sense tele, i a vegades se sent un pregoner anunciant quan tornarà l’aigua, amb tot això costa pensar que vivim al segle XXI, fins i tot costaria pensar que fos el segle XX!! I pensar que és l’aigua (calenta) la que dóna el nom a Escaldes!!

Ni en pre-campanya electoral es nota un esforç per fer veure, ni que sigui per una estona, que vivim en un país modern. Ja veurem què passa durant la campanya de les comunals, però si tornem a veure els clàssics tics caciquils que tant caracteritzen la política del nostre país poc tindrem la sensació de viure en un país modern. Tot això em fa plantejar moltes vegades si realment vivim en un país viable. Si no som capaços des de l’agost d'arreglar el problema de l’aigua potable cada cop que plou, quan és una cosa que afecta molta gent i és un bé bàsic, aleshores de què som capaços? En fi, que Déu ens agafi confessats!!