Opinió 11/12/2016

“Oye Siri”

Entre el nom i la funció no puc evitar que em recordi una minyona de nom oriental

i
Roser Porta
2 min

Al Siri l’he conegut fa poc temps. És un “assistent personal intel·ligent que t’ajuda a realitzar tasques, enviar missatges i fer recerques”, segons la publicitat de la poma. Si l’usuari, el propietari, enregistra l’ordre “Oye Siri” -ha de ser en castellà-, a partir d’aleshores l’assistent s’activa automàticament i ràpidament, encara que l’aparell estigui a l’altra punta de la taula, i eficaçment, es posa a fer la trucada o la recerca a Internet o el que ordeni el propietari.

Entre el nom i la funció no puc evitar que em recordi una minyona de nom oriental. “Oye Siri, sirve el té”. “Oye Siri, abre la puerta y coge las chaquetas”. Però deuen ser cabòries o idees antigues les meves.

Les mateixes que em vénen al cap quan estic una bona estona en la macrobotiga de Barcelona mentre un nen de vuit anys remena amb passió aparell rere aparell, fascinat per aquell paradís de la poma fins que ens hem d’enfadar per aconseguir marxar. En aquell immens espai no hi ha ni una lletra impresa, ni un rètol, ni un anunci, res. M’hi fixo i ho confirmo: l’única lletra impresa en paper és la dels tiquets de dimensions ben reduïdes que surten de les màquines que porten a la mà o a la cintura els joves dependents que porten samarretes completament llises. Ni una sola lletra impresa més.

“Oye Siri” quan t’activo -per error, és cert- sempre em dius: “Lo siento pero no te he entendido”. Estic encantada de conèixer-te, alguns aparells del teu món em faciliten la vida, sí, em permeten fer coses molt pràctiques i molt atractives, però hi ha alguna cosa que em fa sentir massa lligada, massa depenent, seguint les ordres de no sé ben bé qui... No sé Siri, no sé com ens portarem tu i jo.

stats