Opinió 02/11/2016

Palaus per a refugiats

Es podria aconseguir que els governs oferissin edificis públics -que mantenim entre tots- que tenen poc ús o directament no serveixen per a res perquè s’hi instal·lessin els refugiats

i
Pau Riera Dejuan
2 min

No només no s’han complert les quotes de refugiats que havien d’assumir els països de la Unió Europea -parlar de quotes ja comporta pensar en els refugiats com a números- sinó que s’estan destinant molts milers de milions d’euros a frenar la immigració. Hi ha diversos problemes i no sembla que els governants ni la classe política tinguin massa ganes ni interès a posar-hi solució.

Primer hi ha un problema d’interès. La majoria de països han acollit a molt pocs refugiats, això sí, quan arriba alguna família apareix en tots els mitjans de comunicació. També és un problema destinar diners a intentar parar la seva arribada en lloc d’utilitzar-los a acollir-los i ajudar a la seva integració. No són problemes menors però des de les institucions no se segueix el clam ciutadà que exigeix acollir refugiats. Si això no canvia, no s’aconseguiran grans canvis. Ja hi ha qui demana que les institucions no ajudin, només que deixin fer. Perquè hi ha moltes iniciatives civils que lluiten i treballen per acollir refugiats.

Seguint amb la ja estesa filosofia del DIY (‘do it yourself’, que vol dir fes-t’ho tu mateix), es podria aconseguir que els governs oferissin edificis públics -que mantenim entre tots- que tenen poc ús o directament no serveixen per a res, perquè s’hi instal·lessin els refugiats. Ells mateixos ja s’encarregarien d’acomodar-s’hi, organitzar-se i muntar o desmuntar el que calgués.

Les monarquies també podrien participar-hi. Ara mateix penso en La Zarzuela, que dubto que la família reial n’utilitzi tots els metres quadrats. També es podria adaptar La Mareta, a Lanzarote, o Las Huelgas o L’Escorial. Altres països també podrien sumar-se a la iniciativa i ciutats com Nàpols, per exemple, que tenen un palau reial de milers de metres quadrats sense ús -algunes estances son museu-, podrien acollir centenars de famílies de refugiats.

Ara que hi penso, l’església catòlica també podria posar un granet de sorra en forma d’antics monestirs buits o habitats per pocs monjos o monges. Els refugiats podrien viure-hi i tornar a donar vida a espais inutilitzats des de fa dècades que només serveixen per acumular pols.

stats