Opinió 13/11/2016

Els 200 de 'Portella'

Formen part d'una fauna diversa que creu que la cultura és oxigen, motor i obertura

i
Roser Porta
2 min

Segons el Txema Díaz-Torrent, quan els arqueòlegs del futur excavin aquí i trobin tots els nostres papers, tota la nostra burocràcia organitzativa -la mental ens l'emportarem a la tomba- quedaran meravellats. Fa molt riure quan ho explica tot i el regust amarg que deixa la idea. Però no tot és gris, els arqueòlegs també trobaran uns quants números de la revista 'Portella. Lletres Arts Andorra', com a mínim onze. Podran observar més de 200 persones de l'àmbit de la cultura -la xifra no és cap exageració- que han col·laborat en aquest projecte col·lectiu: dissenyadors, pintors, il·lustradors, directors de cinema, de teatre, i fins i tot d'òpera, actors, historiadors, poetes, novel·listes, periodistes, galeristes, fotògrafs, cuiners, arquitectes, professors, sommeliers, músics, cantants i més fauna diversa que creu que la cultura és oxigen, motor i obertura. Podran observar creació i també un munt de bibliografia, dossiers, carpetes, monogràfics, ressenyes sobre temes diversos -des de Max Frisch, Sampedro, fins a Sergi Mas...-, d'aquella bibliografia que va fent pòsit.

En la primera etapa, el Joan Peruga, un dels fundadors de la revista, ànima i cola del col·lectiu, es posava especialment eufòric quan la revista sortia d'impremta. Ens escrivia una “encíclica” i es definia com “en ple subidón”. Ara el nou equip que fa 'Portella' deu estar en ple moment eufòric amb olor de tinta.

El dijous es presenta al Teatre Comunal el nou número, amb consell de redacció renovat i amb la música com a protagonista del dossier central. Poseu-vos les ulleres de pasta i no us ho perdeu. Com diria un periodista cultural molt orc però molt generós: dir que una cosa agrada està molt bé, però el que cal fer aleshores és comprar-la, regalar-la, fer-la córrer per tot arreu. Doncs això.

stats