Opinió 10/04/2016

'Rambling'

I les meves Rambles, les Rambles Barcelonines, les que et podien portar a una novel·la del Montalbán, ja no existeixen!

i
Francesc Robert
2 min

L’altre dia, fent temps per Barcelona, vaig decidir recordar una pràctica habitual de la meva època d’estudiant a Barcelona, anar a les Rambles i patejar-les fins a Colom i tornar. En dèiem fer un 'rambling'. Ho feia sovint, en època d’exàmens m’anava bé per relaxar la ment i posar ordre als pensaments. La visió d’aquell paisatge tan summament barceloní, tan ben il·lustrat a les novel·les negres del Montalbán, em relaxava i alhora em donava una bona dosi d’energia. Costava poc imaginar-se al personatge de Montalbán, Pepe Carvalho, en el seu ambient. Feia molt temps, anys, que no anava a les Rambles amb aquest esperit passejador relaxant, amb l’esperit amb què hi anava a l’època d’estudiant.

I les meves Rambles, les Rambles Barcelonines, les que et podien portar a una novel·la del Montalbán, ja no existeixen! Asiàtics, guiris clàssics, musulmanes amb la cara tapada, policies en parella, turistes i més turistes. Ningú parlant en català...ni castellà. Ja no hi ha ni 'trileros', ni botigues d’ocells, ni putes, ni travestis, ni estàtues humanes, res. Tampoc vaig poder entrar al sex-shop de baix de les Rambles, on entrava com a part de la passejada, amb un 'peep show' cutre al fons. Tot tancat, res, ni el Panams, una sala de festes cutre amb espectacle porno inclòs, tampoc existeix. Què se’n deu haver fet d’aquell porter que aparentava dos-cents anys i que sempre ens intentava captar als meus amics estudiants i a mi perquè entréssim, sempre ens deia: “vale la pena entrar, música i después folleteo, y además a vosotros os hago precio de deportistas”. Encara no sé què era el “precio de deportista”, però sovint picàvem i entràvem a veure porno cutre, del que no posa calent però que entre amics et fa descollonar de riure.

Sí, certament queda el mercat de la Boqueria, el Liceu, la Plaça Reial, bé, aquesta tampoc és el mateix, també està farcida de guiris fent fotos o fumant porros, però queda poc d’aquella Plaça Reial autèntica, on la cafeteria Glacier era un lloc de tertúlia i el Pipa Club un lloc 'underground' on acabar la nit.

Certament el turisme porta ingressos i és una aposta on les ciutats han d’abocar recursos, però quina llàstima perdre autenticitat!

stats