Opinió 27/04/2017

Reporters Sense Fronteres i la postveritat

Andorra cau de posició en el rànquing de llibertat de premsa, però encara no he vist cap periodista que matisi que un dels arguments utilitzat per RSF –la falta de textos jurídics que protegeixin el secret de les fonts– és fals

i
Eva Arasa
2 min

Recordo haver assistit l’any passat a un debat organitzat per l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra sobre la llibertat d’expressió. Aleshores ja va sortir el tema de la caiguda del Principat en el rànquing mundial de llibertat de premsa que elabora anualment, des de l’any 2002, l’ONG Reporters Sense Fronteres (RSF). Una de les crítiques que RSF feia el 2016 i es repeteix el 2017 és “la falta de textos jurídics que protegeixin la llibertat d’informació –en particular, el secret de les fonts dels periodistes”.

Va ser durant aquell debat que vaig descobrir que RSF elabora l’informe a partir de les percepcions dels periodistes que entrevisten. I no és que no em sembli bé. Simplement no em sembla suficient. Porto un parell de dies llegint comentaris encesos a les xarxes pel fet que Andorra cau de posició un any més, però encara no he vist cap periodista o opinador que matisi que un dels arguments utilitzat per RSF –la falta de textos jurídics que protegeixin el secret de les fonts– és fals.

La Llei 30/2014 qualificada de protecció civil als drets a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge, tan criticada pel sector, té un article vuitè dedicat exclusivament al secret professional:

“1. El secret professional és un dret i alhora una obligació dels professionals de la informació, que garanteix la confidencialitat de les seves fonts a romandre en l’anonimat si així ho sol·liciten.

2. No obstant allò previst a l’apartat anterior, el professional de la informació pot cedir excepcionalment en la seva obligació quan el fet de revelar la font sigui l’única manera d’evitar un dany greu a les persones.

3. En el cas que un contingut informatiu acabi essent objecte d’una acció judicial, el fet que el professional de la informació decideixi no revelar la seva font no implica que assumeixi automàticament la responsabilitat per aquell contingut, sinó que és l’òrgan judicial que haurà de valorar les circumstàncies que concorren.”

La llei, com es pot deduir del seu títol, és de l’any 2014. Les remarques de Reporters Sense Fronteres amb relació al secret professional no són noves dels dos últims anys, senzillament es van repetint d’un any a l’altre sense que ningú s’hagi molestat a contrastar si mentrestant, com és el cas, hi ha hagut algun canvi legislatiu.

Tampoc no és estrany. Al cap i a la fi vivim en l’època de la postveritat.

stats