Romànic al cap

El creuer que us aniré proposant aquest estiu no té vint pisos ni tres-centes habitacions, no us farà estressar en cap bufet lliure ni us farà atabalar en una piscina superpoblada. El d’avui, de fet, no és un creuer, és un viatge literari per terra que recorrerà indrets més propers. L’etapa transcorre entre Andorra, l’Alt Urgell, els Pallars i la Ribagorça, i permet algunes escapades a Barcelona i als Estats Units. Cadascú al seu gust.

El romànic és el protagonista d’aquest itinerari, que no busca els detalls tècnics d’aquest art medieval sinó les interessants –i a vegades misterioses- històries sobre el seu arrencament i comerç internacional, els secrets i els detalls més curiosos que van més enllà del Pirineu.

Un ull. Aquest va ser l’element que va provocar un dels descobriments més curiosos dels últims anys, quan ja sembla impossible trobar pintures medievals al seu lloc d’origen. En una operació de neteja de Sant Vicenç d’Estamariu, una petita església del segle XI que estava abandonada als afores del poble, els voluntaris van veure l’ull romànic que els observava. Després d’anys d’espera burocràtica i econòmica, l’església ara està reconstruïda i restaurada i a l’ull l’acompanyen unes interessants pintures romàniques del segle XII. Ho podeu llegir a ‘Sant Vicenç d’Estamariu. Tresor retrobat’, editat per la Fundació Sant Vicenç d’Estamariu.

Puig i Cadafalch, la Junta de museus, Cividini, Plandiura i tots els protagonistes dels arrencaments del romànic al Pirineu –per al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i per als antiquaris i col·leccionistes- apareixen a ‘La família del meu pare’ de Lolita Bosch.

Bosch –ara d’actualitat per ‘La ràbia’, un llibre sobre el bulliyng a l’escola- va publicar el 2008 ‘La família del meu pare’, una novel·la apassionant que té Barcelona com a gran protagonista: la ciutat, els seus personatges, una nissaga important, els seus escriptors... Malgrat ser una novel·la sobre Barcelona, que busca entendre els orígens del seu pare, un cop ell ha mort, una manera de suportar el dolor de la seva absència (com Milena Busquets de la qual us parlava ara fa quinze dies), té molt a veure amb el Pirineu. Lolita és descendent del Bosch i Alsina que va donar al MNAC –per problemes econòmics- una ingent col·lecció d’art que havia iniciat Bosch i Catarineu i, per això, parla de les tres campanyes per salvar l’art romànic que va dur a terme Catalunya.

El MNAC és també un dels escenaris de ‘Blau de Prússia’ d’Albert Villaró. En aquestes alçades no cal que us expliqui gran cosa més sobre aquesta novel·la policíaca, que radiografia la societat andorrana contemporània, i que té en l’art romànic i el seu tràfic un dels temes principals. A ‘Blau de Prússia’ hi trobareu episodis curiosos, com ara per què les cadires del cor gòtic de la catedral de la Seu d’Urgell apareixen a la pel·lícula ‘Citizen Kane’, magníficament col·locades al menjador de W.R. Hearst, al castell de Sant Simeó a Califòrnia.

P.D: Els lectors més durs també trobaran trames amb el romànic com a escenari a ‘Jo confesso’ de Jaume Cabré, escriptor assidu a Sant Pere del Burgal, a Santa Maria de Gerri de la Sal... i que en aquesta macronovel·la es remunta diverses vegades a l’Edat Mitjana.