Opinió 23/06/2016

Solstici

Amb el record encara ben viu de les falles i les fogueres que han cremat fa tot just unes hores, li demanem a l’any que ens doni una segona oportunitat

i
Eva Arasa
2 min

Podria ser el títol d’una nova entrega de la saga de vampirs quasi-vegetarians per a adolescents signada per Stephenie Meyer. A les antípodes de les heroïnes de qui parlava fa quinze dies, la seva protagonista té una única aspiració a la vida: que el seu gran amor li xucli la sang. Però no, “solstici” és allò que diem que celebrem la nit de Sant Joan i que, en realitat, es va produir dos dies abans. Una nit màgica que, amb el seu encanteri, ens fa creure que és efectivament la més curta de l’any.

Amb el record encara ben viu de les falles i les fogueres que han cremat fa tot just unes hores, li demanem a l’any que ens doni una segona oportunitat. Amb esperances similars a aquelles que ens acompanyaven la nit de Cap d’Any. Segurament coneixem algun ritual que té a veure amb el foc o amb l’aigua: banyar-nos al mar a trenc d’alba; encendre espelmes de diferents colors segons si volem salut, diners o amor; cremar paperets amb els nostres desitjos més íntims –sempre m’he preguntat si el fet de reduir-los a cendres no és més aviat contraproduent... Batejos de foc o d’aigua, o de foc i aigua, per iniciar una nova vida, havent deixat enrere els llasts que arrossegàvem amb més o menys consciència. La possibilitat de redimir-nos dels pecats del passat. Per alguna cosa la festa actual fusiona la tradició pagana amb la celebració cristiana dedicada al Baptista.

Espero que amb el solstici us arribi tot allò que li heu demanat. Si sou incrèduls, penseu en els fallaires: els seus desitjos de fa un any són avui una realitat. El reconeixement per part de la Unesco de les festes del foc del Pirineu com a Patrimoni de la Humanitat. Per cert, i ja que hi som, felicitats, fallaires, i que per molts anys feu rodar el foc!

stats