Turisme MICE, ACB i la privatització del Centre de Congressos

Què significa MICE? Es tracta d’un mot compost per les inicials de 'Meetings, Incentives, Congress & Events' i té una relació directa amb una tipologia de turisme en el qual Andorra ha volgut ser-hi present des de fa uns anys i que motivà en el seu moment la creació de l'organisme Andorra Convention Bureau (ACB), en concret l’any 2010. Aquest organisme, impulsat i promogut per Andorra Turisme, es compon d’un seguit d’empreses del sector privat que s’han interessat a participar-hi i proveir tal iniciativa dels serveis que puguin ésser necessaris perquè la mateixa assoleixi les fites marcades.

Quan t’endinses en l’organigrama d’empreses i espais afectes a tal iniciativa te n'adones que hi és tot allò que pot ser útil per donar una dimensió exacta de les grans possibilitats que aquesta activitat turística pot oferir als eventuals interessats: empreses especialitzades MICE, espais termolúdics, gel, neu i oci, del transport, de traducció, audiovisuals, hotels, restaurants i és clar, l’espai polivalent del Centre de Congressos d’Andorra la Vella sobre el que pivota tota la estratègia. Tot en un conjunt, i de frontera sud a frontera nord, es pot vendre com un enorme i majestuós escenari o palau de congressos multifuncional i multi-espacial i amb les més diverses i fascinants ubicacions.

De fet, no estic descobrint res de nou, doncs aquest ha estat l’escenari escollit per esdeveniments exitosos con el XIV Congrés Mundial de Vialitat Hivernal al 2014, que va portar al nostre país més de un miler de congressistes, així com d’altres de més petit format però igualment representatius de la cultura del turisme MICE.

Tot i això, val a dir que a hores d’ara, tal com ja vaig destacar en el seu dia, aquesta modalitat de turisme presenta encara avui unes xifres molt minses i insignificants pel que realment podria haver estat. No sembla haver hagut una evolució significativa i sobre les xifres totals de turistes i visitants, no passa del 0,1% de participants anuals, entre 10.000 i 12.000 persones, molt poc si ho comparem amb el 7% d’Espanya, per exemple.

I no serà perquè no s’hagi fet la promoció adequada, ja que a part de la promoció històrica, recentment, el 5 de febrer d’enguany, es va organitzar un 'workshop' a Barcelona on l’Andorra Convention Bureau va convidar a 25 representants del sector de negocis MICE a nivell internacional de gran nomenada com American Express Meetings & Events, Carlson Wagonlit Meetings & Events, Abreu, JTB, City travel i Evenia, entre d’altres. A més, s’han organitzat viatges de familiarització o 'famtrips' al desembre 2015 i el proppassat juliol a les que varen assistir empreses espanyoles especialitzades en incentius empresarials i quins membres varen poder gaudir àmpliament de la gran oferta lúdica del país d’hivern i d’estiu.

Ningú dubta que es fa el que s’ha de fer, però també resulta evident que els resultats no són els esperats. Alguna raó hi ha d’haver. I no serveix l’excusa de què estem mal comunicats, doncs més enllà de les evidents mancances d’aeroport i d’heliport, està clar que el congrés del 2014 va ser un èxit i, tot i atreure a més de 1000 congressistes, a més d’acompanyats, que venien dels llocs més diversos, es varen poder desplaçar via Barcelona o Tolosa sense més. El mateix passarà amb el proper Congrés Mundial de FIABCI al maig 2017, on el tema desplaçaments està perfectament organitzat.

Més aviat sembla que el problema potser és un altre. S’ha demostrat que el país està preparat per rebre turisme massiu de temporada i que la capacitat dels nostres hotels i l’estacionalitat de l’ocupació, deixa espai més que suficient per a poder celebrar ben bé cinc o sis congressos grans i molts esdeveniments petits que ara per ara no arriben.

Quin és el problema aleshores? Recentment, s’ha impulsat una iniciativa, no per tots vista d’igual forma, encaminada a la privatització de l’explotació del Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Llegíem a la premsa fa unes setmanes que l’esmentat espai de titularitat pública té un important dèficit (90.000 euros d’ingressos front a 700.000 euros de despeses) i que s’ha decidit privatitzar-lo, havent tres empreses interessades per ubicar-hi un casino i havent-se activat un concurs públic per escollir-ne una com a adjudicatària.

El fet és que es comunica que un centre que durant anys ha acollit, amb major o menor fortuna, esdeveniments, congressos i espectacles, es privatitzarà en breu i es convertirà en un casino i ja està, fi del missatge. De la interpretació estricta de tal notícia en ressortiria una pregunta: on farem els congressos a partir d’ara? I la resta d’espectacles? I els múltiples esdveniments menors que s’hi celebren? Podem imaginar-nos, i no pas per la informació que s’ha fet circular, que hi ha prou espai a cedir com per a desenvolupar diversos serveis tant congressuals, com lúdics o artístics, però no queda gens clar. Ni tampoc queda clar el paper de la multiplicitat d’empreses que han format part del Andorra Convention Bureau fins avui, algunes d’elles especialitzades en organització d’esdeveniments i que probablement s’han quedat descol·locades davant de tal informació.

Malgrat la confusió creada, la privatització d’un espai públic i la implantació d’un eventual casino no van concatenats sinó que són dos processos diferents. El tema casino, de fet, depèn d’un altre concurs futur sotmès a una legislació concreta i a uns terminis diversos dels que s’està parlant i que apunten a una adjudicació abans de final d’any.

Tot i això, de la interpretació de la informació que circula i posant-hi molta imaginació, podem concloure que efectivament podria ser una bona idea la dinamització d’un espai com el Centre de Congressos per una empresa privada especialitzada en l'activitat MICE, no pas sols en casinos, que pugui arribar a diversificar serveis diversos i posar en marxa tots el elements comunicatius i comercials encaminats a l’èxit del que allí s’hi faci, i que ha de ser bo per a tots, evidentment. Justament, aquesta és la resposta a la pregunta que ens hem fet abans. El problema probablement ha estat de gestió pública ja que els interessos són diferents dels d’una iniciativa privada que pot fer molt més per localitzar els futurs interessats en aquestes instal·lacions, motivada pel coherent i necessari afany de lucre de tota empresa, i això al marge de si guanya o no el concurs per al futur casino. Posant-hi més imaginació encara, puc visualitzar el futur espai multifuncional com un important complement de tot un conjunt d’infraestructures públiques i privades al servei d’un reforçat i redefinit Andorra Convention Bureau. Aconsello, però, que es tingui en compte i hi hagi un diàleg prou fluid amb totes aquelles empreses que un dia van apostar per tal iniciativa i que amb major o menor fortuna, però amb tota la il.lusió, han contribuït a la consolidació d’un model promocional de turisme MICE, que ben treballat pot ser un gran complement al turisme convencional i un actor d’excepció en la promoció d’Andorra i el seu nou 'branding' d’Estat en procés de transformació.