Opinió 26/09/2014

'You’re the first person!'

No és cap novetat el desconeixement que hi ha d’Andorra a nivell internacional. Això sí, de nosaltres depèn convertir-ho en un exercici feixuc o en una oportunitat per projectar el nostre país i donar-nos a conèixer

i
Sara Canals
2 min

No és cap novetat que una de les pràctiques més comunes dels andorrans a l’hora de viatjar és explicar on és i com és el nostre país. Estem acostumats a fer-ho i, en la majoria d’ocasions, ja tenim el discurs preparat. El fet de marxar a viure a fora ho converteix en un exercici recorrent, en una mena de rutina diària.

Nova York no n’és una excepció, tot i ser considerada el nucli cultural del món, una bombolla enmig dels Estats Units impregnada de dinamisme social. Andorra és poc coneguda a nivell internacional. La immensa majoria de ciutadans novaiorquesos mai no n’han sentit a parlar i, els que ho han fet, acostumen a dubtar abans d’ubicar-nos en un mapa.

Enmig de l’excitació de començar una vida a Nova York, recitar una carta de presentació sobre Andorra és un dels plans previstos a diari. Cada situació compta amb la seva particularitat, però hi ha tres punts que acostumen a coincidir gairebé sempre. En primer lloc, la confusió amb Hondures, justificada per l’intent de pronunciar “Andorra” amb accent americà [Andourra]. En segon lloc, la sorpresa que siguem un país de prop de 80.000 habitants i amb el català –sovint, idioma desconegut– com a llengua oficial. Per últim, gairebé tots acaben sent víctimes d’un sentiment d’entusiasme extrem perquè ets la primera persona d’Andorra que coneixen: 'You’re the first person I know from Andorra!' és la frase que més m’han repetit durant les primeres setmanes a la ciutat.

L’interès sobre Andorra s’accentua a la meva facultat –'Center of Global Affairs', New York University. Evidentment, el fet d’estudiar un Màster en Relacions Internacionals hi ajuda: tots els professors n’han sentit a parlar una vegada o altra. No n’hi ha cap, però, que conegui la seva història, gestió política o tradició com a país neutral. S’hi han trobat de casualitat: l’un perquè col·leccionava segells i el d’Andorra era un dels seus preferits, l’altre gràcies al seu fill de 9 anys, obsessionat amb la geografia i els microestats. La resta, fruit d’haver viscut o viatjat per Europa.

Una de les situacions més curioses me la trobo a la meva nova entitat bancària. El que aparentment havia de ser una gestió senzilla es converteix en una 'masterclass' sobre Andorra. A partir de les meves explicacions i amb l’ajuda de 'Google Maps', la persona que m’atén descobreix un país i una llengua que ignorava. Tal és la seva admiració que la gestió em surt de franc, gentilesa de la casa.

No és cap novetat el desconeixement que hi ha d’Andorra a nivell internacional. Això sí, de nosaltres depèn convertir-ho en un exercici feixuc o en una oportunitat per projectar el nostre país i donar-nos a conèixer. I és que ser aquesta 'first person' tampoc està tan malament!

stats