Opinió 10/11/2014

I ara què?

Els gairebé 1.500 vots que ahir vam recollir al local d'Andorra, sumats als més de 2.000.000 recomptats a Catalunya, es mereixen una resposta dels polítics que, un cop més, han anat a remolc de la societat

i
Diana Martin
1 min

La societat civil catalana es va llençar ahir als carrers de Catalunya (i d'Andorra) per expressar el seu dret democràtic a decidir. I és que durant les 11 hores que van estar oberts els punts de votació, l'ambient es repetia de nord a sud i d'est a oest: alegria, emoció, ràbia continguda per les repressions viscudes durant tants anys.

Gent acabada de sortir de l'hospital amb el seu nadó, padrines de 99 anys en cadira de rodes, nois amb crosses...

Tots volien expressar el seu sentiment mitjançant un sobre dipositat en una simple urna de cartró. Sobres plens d'il·lusions i de records. Crec que ni quan portava la carta al Pare Noel havia sentit una cosa com la d'ahir.

I a la nit, els resultats: més del 80% dels vots recomptats eren "grocs". El poble català havia votat malgrat tots els impediments. I havia dit PROU (sí, en majúscules). PROU, però amb respecte i dignitat, amb seriositat i rigor.

De les gairebé 2.250.000 paperetes recomptades, més d'1.600.000 van ser per al #Sí #Sí

I ara, què?

És aquesta la reflexió que com a ciutadana rasa em demano. Els gairebé 1.500 vots que ahir vam recollir al local d'Andorra, sumats als més de 2.000.000 recomptats a Catalunya, es mereixen una resposta dels polítics que, un cop més, han anat a remolc de la societat.

Volem un país nou, on tothom sigui benvingut si ve a treballar i amb bones intencions. Volem un nou país, amic dels seus veïns.

Com va dir la Carme Forcadell el passat 11S: "Sr. President, posi'ns les urnes". I jo dic: sr. Mas, estigui a l'alçada o plegui.

stats