Opinió 11/03/2017

La bona educació

Quan algú gairebé es flagel·la públicament per haver parlat en català no sé com es diu, però potser seria un terme similar a harakiri lingüístic

i
Agustí Mas
2 min

Em ressona al cap aquella frase dels mestres de la república francesa, que diu alguna cosa com que parlar en català és de mala educació, que fa lleig, gairebé brut. De fet, no fa gaire temps, pels volts de les primàries franceses, l'exprimer ministre Manuel Valls deia que parlar català és una cosa de la qual no se sent orgullós. Amb pocs dies de diferència, la seva germana pronunciava una conferència a Camprodon en català i no crec que se n'amagués...

Potser no és el cas de Giovanna Valls, però hi ha moltíssima gent que té molt interioritzat aquest vincle, de vegades inconscientment, entre el concepte llengua catalana i el concepte mala educació. Això té un nom i aquest nom és autoodi. I quan algú gairebé es flagel·la públicament per haver parlat en català no sé com es diu, però potser seria un terme similar a harakiri lingüístic. I fa qüestió de dies en vam veure un per televisió, d'harakiri lingüístic, que gairebé feia plorar.

Els fets van passar, segons relata Vilaweb, tal dia com el 2 de març passat, a l'informatiu del migdia del canal privat espanyol La Sexta. La presentadora va cometre un crim flagrant de l'envergadura de saludar dient "bona vesprada" a un periodista valencià desplaçat a Múrcia. La presentadora, Cristina Villanueva, suficientment catalanoparlant com per haver presentat informatius en les desconnexions de TVE a Catalunya, normalment saluda en la nostra llengua els corresponsals de territoris catalanoparlants. Però es veu que deu ser un disbarat parlar en valencià a un valencià quan és fora del País Valencià. Encara que sigui a Múrcia on, de fet, hi ha territoris catalanoparlants, o de petits miraven 'Bola de Drac' perquè els hi arribava TV3 i on hi ha zones que es caracteritzen pel parlar panotxo, carregat de valencianismes. Sigui com sigui, al final de l'informatiu va disculpar-se, clar. I amb cara de xaiet degollat va dir que havia estat "un lapsus que no pretenia ferir la sensibilitat de ningú". I ho acaba, dient: "Aquesta tarda ho faré millor". En fi, sense comentaris. Més baixos no podíem caure... O sí..! Dies més tard, una altra presentadora va cometre el mateix delicte i òbviament, també va arrossegar-se per terra davant la mirada dels teleespectadors. En aquest cas era una presentadora castellanoparlant, Helena Resano. De fet ella es disculpa amb menys passió que Villanueva. Potser no sap què és l'autoodi però entén que parlar en valencià en determinats contextos és com moralment punible.

El més curiós del cas ve quan l'humorista valencià Eugeni Alemany demana a la policia local de la ciutat de Múrcia, per Twitter i en valencià, on pot consultar els radars de trànsit. Això suscita una petita conversa íntegrament en valencià per les dues parts i, alerta, sense cap disculpa. No deu ser més aviat això, la bona educació?

stats