Opinió 20/12/2016

La conga

Els sopars o dinars d’empresa recuperen pistonada a Andorra després d’uns anys de davallada tot i que sempre cal adoptar certes precaucions per no perdre la feina i poder continuar mirant els companys a la cara

i
Bru Noya
2 min

Durant molts anys el malson de Nadal ha estat una pel·lícula protagonitzada per José Luis López Vázquez amb la família nuclear cantant al voltant d’una ampolla d’Anís del Mono i Gracita Morales tocant la simbomba. Ara el terror arriba de la mà dels mateixos productors del sopar, dinar, esmorzar o aperitiu d’empresa que han recuperat pistonada a Andorra després d’uns anys de crisi. Aquestes si que són lliçons de vida i no allò de “connectar els punts” que va etzibar Steve Jobs en una conferència a Stanford el 2006. Tot i que queda el recurs de fingir un segrest com el del promès de Falete, intentar enviar els diners del cobert a una ONG o una campanya solidària que no sigui la de Nàdia Nerea, i de proposar a Bob Dylan que hi vagi en el teu lloc, el més lògic és que hi acabis assistint.

El teu paper ha de ser el d’observador de l’OSCE: arribes a la zona de conflicte i només estàs a l’aguait. El gran objectiu és conservar la feina i poder mirar als companys a la cara durant un any més. Així que has d’evitar posar-te al cap aquella perruca que sembla el pentinat de la Duquesa de Alba en la seva etapa anarco-aristocràtica. Pots oferir-te per fer la foto de grup però sempre surt l’espavilat que proposarà que la faci el cambrer. Hi ha el recurs d’anar al lavabo però poden desallotjar el local i que tu et quedis tancat com si el WC fos el sarcòfag de la central nuclear de Txernòbil.

Perquè ja no et pots fiar ni d'HBO. El de recursos humans que va presumint de gastrònom demanarà tàrtar de salmó i es queixarà perquè està cru. La secretària de direcció que s’ha ocupat dels regals de l’amic invisible ha tingut tan poc encert que a tu t’han tocat els braçals de Dora l’Exploradora. El comptable, que assegura que és abstemi, s’ha begut la bodega sense tenir en compte que si la vida són dos dies ja és mala sort que la ressaca, a partir d’una certa edat, ens en duri tres.

Constatats tots aquests fets toca preparar la retirada. Hi ha la possibilitat d’escapar-se reptant per sota les taules com un atracador albanès que ha canviat els xalets per les bosses i les carteres. El moment clau per desaparèixer és quan comença a sonar ‘La conga de Jalisco’ i el personal s’aixeca per ballar. Perquè això de la conga és com una secta: entrar és molt fàcil però sortir-ne és molt complicat.

stats