La innocència
Tot ha de ser immediat i, si pot ser, mastegat. Molt millor un tuit que un article, i un article que un llibre. Deleguem en d’altres la responsabilitat de pensar, de contrastar, fins i tot d’opinar
No voldria fer més safareig amb el cas de la nena de Fígols, els seus pares i el negoci del dolor. Si alguna cosa m’ha ensenyat l’edat és a ser prudent i no categòric, si més no amb les coses de les quals no en tens un coneixement més o menys directe i ben informat. Tan suspecte em sembla abandonar-se a les causes nobles sense aplicar una mínima metodologia de la crítica com apuntar-se al linxament sense reserves un cop s’hagi demostrat que no tot eren flors i violes. El cas de la Nadia Nerea ens il·lustra perfectament sobre una de les plagues del món contemporani: l’asfíxia de l’esperit crític, la supremacia dels missatges senzills, bàsics, l’explotació dels sentiments (i del sentimentalisme!) i la ridiculització dels intents per construir argumentaris fonamentats en la raó i en el debat de les idees. És, en certa manera, la derrota de l’esperit de la il·lustració. Tot ha de ser immediat i, si pot ser, mastegat. Molt millor un tuit que un article, i un article que un llibre. Deleguem en d’altres la responsabilitat de pensar, de contrastar, fins i tot d’opinar. I acceptem sense queixar-nos que massa vegades el periodisme sigui tan sols una simple corretja de transmissió de notes de premsa i no pas un factor essencial de la salut de les societats democràtiques a través de la investigació i la denúncia. I mira, així anar fent.
