Opinió 07/05/2017

El populisme avança, a poc a poc, però constant

Que no, que no ens escapem, que les coses no van, que l’estat del benestar i la democràcia liberal han arribat a un punt on cal fer una profunda reflexió i la gent demana canvis

i
Francesc Robert
2 min

Volia parlar de les eleccions franceses, però és difícil ser innovador quan ja s’ha dit gairebé tot. Com a andorrà podria començar amb el tòpic aquell de “tenim nou copríncep”, però segur que molts altres mitjans, inclòs aquest, ja ho han dit o ho diran. Sobre aquest aspecte, el de “tenim nou copríncep” només dir el què ja he dit moltes vegades: em xoca que un republicà convençut, com ho són tots els presidents francesos des que existeix la República Francesa, accepti ser el paper de figura medieval i anacrònica com és la de copríncep d’un principat al mig de les muntanyes pirinenques. Em xoca i sempre m’ha xocat, però som tan insignificants que ni hores d’ara ho deu saber i quan se n'assaventi imagino que per ell serà la darrera prioritat.

També podria parlar del fet que el populisme 'lepenista' de Marine Le Pen ha perdut davant d’un liberal moderat, però això segur que ho diran demà tots els diaris. Així que no entraré en aquesta anàlisi, més que amortitzada si no és per dir tot el contrari, el 'lepenisme' populista el que ha fet és consolidar-se definitivament. Marine Le Pen ha passat a la segona volta, fet impensable fins fa ben poc, i ha superat el terç dels vots, així que un de cada tres electors francesos l’ha votat. De fet, la por dels altres dos terços ha fet pujar un candidat insuls, poc expressiu i que agafa a dreta i esquerra allò que li convé. Com a punt fort té el ser jove, així que apareix sense tics de l’aparell, és un exbanquer i no un 'enarca'. En teoria és europeista, que avui en dia ja no sé què vol dir, si pro-alemany, si pro-euro o si pro-mercat.

En fi, tot està per veure, però el tema no és la victòria de Macron sinó la consolidació de Le Pen, i ja veurem quants escons treu en les properes legislatives. Que no, que no ens escapem, que les coses no van, que l’estat del benestar i la democràcia liberal han arribat a un punt on cal fer una profunda reflexió i la gent demana canvis. Si la democràcia liberal i els demòcrates no s’avancen als canvis, molta gent es deixarà (ara ja es deixen) portar pels discursos populistes i les respostes fàcils. Doncs no, la notícia no és la victòria de Macron, ni el “ja tenim copríncep” sinó l’avenç tenaç i constant del populisme en les democràcies liberals avançades.

stats