L'enrocada carretera d'Ermengol d'Urgell

Andorra la VellaA Ermengol d'Urgell li va tocar picar pedra per mirar de fer un pas entre els dos quilòmetres de congost entre els termes de Fígols i Alinyà i trencar l'aïllament dels territoris que es troben al nord i al sud de la confluència dels rius Segre i La Vança. Allà, al segle X, el bisbe d'Urgell hi va fer tres ponts, un de fusta i dos de pedra. Ho veié clar el bisbe, que les valls d'Andorra i l'Urgellet necessitaven resoldre un pas extremadament perillós. No se'n va sortir.

700 anys més tard, el viatger i escriptor il·lustrat Francisco de Zamora o més tard el pintor francès Jean-Charles Langlois es van despatxar sobre el tràngol de fer passar veïns i viatgers pel aquell congost de Tresponts. També hi va posar cullerada Fiter i Rossell al 'Manual Digest' on es queixava amargament dels perills de l'indret i sospitava d'interessos obscurs perquè aquell camí ral fos tan complicat de traspassar.

I deu segles més tard encara se'n parla, del congost de Tresponts i dels seus perills. El passat dissabte a la tarda a l’ajuntament d’Organyà el Grup de Veïns de Tresponts s'aplegava per primera vegada després que el Diari Oficial de la Generalitat publiqués finalment l'anunci de licitació de l'esperat projecte del túnel de Tresponts. La reunió es preveia multitudinària.

Aforament complet i setanta veïns assedegats d’explicacions en una reunió on hi eren convidats els alcaldes alturgellencs, el president del Consell Comarcal i els dos diputats de la comarca, Albert Batalla i Òscar Ordeig. Entre el veïnatge s’hi respirava una incredulitat a prova d’anuncis oficials. A recordar, per exemple, aquest fet des del mateix congost de Tresponts: “Vila anuncia que el túnel de Tresponts serà al pressupost de 2016”, com a mostra un botó.

El Grup de Veïns de Tresponts demana des del 2009 millores en la seguretat a la carretera i després dels darrers despreniments de rocs preparava per a principis de desembre una nova campanya per a fer visible la demanda del túnel amb pancartes des dels balcons d’Organyà i Coll de Nargó. O “accions més contundents”, com talls a la C-14. La indignació pels darrers accidents provocats per la caiguda de rocs en un tram de carretera plantejava un terreny de joc complicat per als responsables polítics que havien de transmetre la tranquil·litat i el convenciment que aquesta vegada, sí.

Els representants polítics anaven amb garanties per exhibir a la cita: l’adjudicació prevista per al primer semestre d’enguany una vegada s’ha publicat oficialment la licitació. També, l’inici dels treballs urgents -aquesta setmana mateix- que ja són visibles entre les vuit del matí i les sis de la tarda, una despesa d’un milió i mig d’euros. O la catalogació del túnel de Tresponts com a obra prioritària en el Pla Econòmic i Financer del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Els ensurts han estat destacables en els darrers mesos, sortosament sense cap mort però van encendre els ànims. El despreniment d’un roc de 95 quilos que va entrar pel parabrisa d'un cotxe ferint el seu ocupant o la topada d’un altre turisme contra una roca se sumen al llistat d'incidents provocats pels despreniments. L’any 2010 es van posar xarxes en alguns punts del tram del congost, però l'anomenat túnel de Tresponts ha anat passant per les mans de fins a quatre consellers del ram, des de Joaquim Nadal, passant per Lluís Recoder, Santi Vila i ara Josep Rull.

Si els representants polítics anaven amb elements rotunds per demostrar que el túnel que es licita ja no té aturador, el Grup de Veïns plantejava una defensa agressiva per no deixar-se golejar a casa, i fins i tot sortir al contraatac: de moment, no hi ha dotació pressupostària perquè els pressupostos de la Generalitat no estan aprovats, només es compta amb 3.567 euros, necessaris per poder obrir la partida pressupostària. Però un dels davanters més efectius de l'equip institucional, el diputat convergent Albert Batalla, va aclarir al Grup de Veïns que, una vegada publicada la licitació i inclosa l'obra dins el Pla Econòmic i Financer, l'obra s'adjudicarà malgrat els pressupostos de la Generalitat no s'aprovin. Igualment, el Grup de Veïns va acordar de totes totes enviar una carta a Infraestructures de la Generalitat perquè confirmi si hi ha els diners per a fer l'obra. “Esperarem la resposta de l’escrit i vetllarem perquè es vagin acomplint els temps i la paraula donada”, asseguren.

El diputat Albert Batalla mirava de tranquil·litzar “algunes persones que no acaben de veure el compromís del Govern”, recordant l'inici de les obres d'urgència compromeses. Unes obres que hauran d'evitar més despreniments, i que asseguraran el pas de vehicles pel congost una vegada comenci la perforació de la muntanya al llarg del quilòmetre i 300 metres que tindrà el túnel. Òscar Ordeig, regidor de la Seu i diputat del PSC al Parlament de Catalunya, reconeix que l'anunci de licitació “evidentment és un pas”, però recorda que aquest pas s'ha de traduir en els pressupostos perquè no representi “l'enèsim incompliment”, recordant la promesa del conseller Vila.

“Hem acomplert amb les obres d'urgència”, respon Batalla, “els fets demostren que ha sortit la licitació abans d'any, i no pots licitar les obres si no tens a punt el pagament de l'obra”. L'alcalde i diputat recorda, a més, que l'anunci del conseller Santi Vila l'estiu del 2015 perquè els pressupostos del 2016 contemplessin el túnel va ser impossible d'acomplir, perquè aquell any no es van aprovar els comptes de la Generalitat. Vista l'experiència i una altra vegada enmig del debat sobre els comptes del Govern, aquesta vegada “es va veure que sense pressupostos no estava garantida l'execució de l'obra, i per això, malgrat no haver-hi pressupostos, l'obra es farà”. L'explicació és que la Generalitat pot adjudicar obres considerades urgents amb el Pla Econòmic i Financer que obliga a fer l'obra sense trobar-se al pressupost.

L'alcaldessa de Ribera d'Urgellet, Josefina Lladós, recorda que aquesta obra és “una necessitat bàsica de la comarca”, que qualifica “d'eix vertebrador de la zona”, tenint en compte el nombre de persones de la comarca que hi transiten. Es van fer les millores i túnels a Montant de Tost, Oliana i Nargó, però va quedar el túnel de Tresponts, el més complicat. L'alcaldessa confia en la paraula donada, “vull creure que el Govern de la Generalitat sap i és conscient de la urgència de l'obra” i que “el túnel està a l'agenda del Govern”.

L’alcalde de Coll de Nargó, Martí Riera, pensa que en el moment en què es va plantejar el túnel de Tresponts “no s'hi va creure des del principi” i no tothom va compartir la necessitat del túnel per estalviar-se el congost de Tresponts. De fet, el túnel era una actuació més d'un programa de millores a la C-14 molt més ampli que incloïa les variants d’Agramunt, Artesa de Segre, Ponts, Oliana, Coll de Nargó, Organyà i el mateix congost de Tresponts, un projecte inclòs dins un solemne 'Pacte Nacional per les infraestructures'. D'Agramunt a Organyà, una mastodòntica inversió de 402 milions d'euros en variants, trams desdoblats i vies de servei a la C-14. Aquest alcalde no imagina que aquesta vegada no s'acomplissin els terminis, perquè “seria un daltabaix molt gran”.

Deixar el túnel de Tresponts per quan es s'arreglés la C-14, segons l'alcalde de Nargó, va ser un “error perquè les variants no tenen la mateixa importància que té el túnel”. Actualment, es troben aprovats els estudis informatius de les diferents variants però el mateix alcalde de Nargó reconeix que “no sé si les arribarem a veure”. També recorda Batalla com el debat sobre el túnel de Tresponts “es va barrejar amb el de les variants”, perquè hi havia interès de “licitar quatre intervencions en un moment on l'economia manava projectes d'una importància rellevant”, explica el diputat convergent. Va ser al maig de 2010 quan Miquel Àngel Estradé, alcalde de les Borges Blanques i diputat d'ERC, va enviar oficialment el túnel de Tresponts al calaix en una rèplica parlamentària en representació del tripartit, “en aquest moment de contenció econòmica la reforma de Tresponts potser haurà d’esperar”.

Ara, els darrers despreniments han fet augmentar la pressió per posar fil a l'agulla als treballs d'urgència al congost, que pateix la caiguda de rocs sobretot en temps de pluges abundants i ventades. Segons el Grup de Veïns de Tresponts, els treballs que es fan aquests dies es deuen als “últims i reiterats accidents”. Recorden que l’anunci es va fer el 13 de desembre, quan els primers accidents greus van ocórrer el 26 i 27 de novembre. Un extrem que confirma Batalla perquè la pressió per reclamar el túnel el 2010 va sorgir també arran d'unes esllavissades.

Ara, a finals d'any, si no hi ha imprevistos, s'executarà una obra de 40 milions d'euros que s'ha pogut defensar per un “criteri estructural de seguretat”. I és que plouen rocs sobre una carretera que cada cap de setmana veu com passen entre 8.000 i 9.000 vehicles, en el que representa ser un dels principals eixos viaris del Pirineu i camí d'anada cap al Principat. I, de pas, fer content finalment a Fiter i Rossell, i esvair qualsevol dubte que la millora de la carretera de pujada i baixada d'Andorra no està subjecta a interessos obscurs.

DE CALAIX A CALAIX, FINS A LA PROMESA FINALCronologia d'un llarg projecte

1 de desembre de 2005.- La Generalitat adjudica la redacció d’estudis per millorar diverses carreteres al conjunt del país entre les que s'hi compta el túnel de Tresponts.

26 de novembre de 2007.- El conseller Joaquim Nadal assegura que han estat els mateixos alcaldes de la C-14 els que amb les seves propostes i peticions han endarrerit la publicació dels estudis informatius de les variants de la carretera C-14 al seu pas per les poblacions del Pirineu. CiU demana al conseller Nadal que el retard de les variants de la C-14 no aturi l’arranjament del tram del túnel de Tresponts.

31 d'octubre de 2008.- La Generalitat sotmet a informació pública el condicionament de la C-14 al pas pel congost de Tresponts i la variant d’Organyà.

2 de novembre de 2008.- La Generalitat sotmet a informació pública la variant d’Organyà. L’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental de dues de les actuacions de millora previstes a la C-14: la construcció de la variant d’Organyà i el condicionament del traçat del tram entre aquest municipi i Montant de Tost, que correspon al pas de la carretera pel congost de Tresponts.

1 de desembre de 2008.- En una reunió veïnal que va aplegar unes 400 persones a Ponts es manifesta l'oposició frontal al projecte de variant en aquesta població per l'afectació ambiental i socioeconòmica que tindria per la població. L’associació d’Empresaris i Comerciants del Mig Segre de Ponts havia expressat el mes anterior també el seu rebuig al projecte denunciant l’afectació negativa en el teixit econòmic de la població.

21 de maig de 2010.- La Generalitat, en el marc de les mesures d’ajustament per fer front a la crisi econòmica global, planteja l’ajornament d’algunes obres públiques, entre elles la millora del congost de Tresponts.

14 de febrer de 2011.- El ple del Consell Comarcal de l’Alt Urgell reclama per unanimitat a la Generalitat prioritat en la construcció del túnel.

27 de novembre de 2014.- Albert Batalla, diputat de CiU al Parlament de Catalunya i alcalde de la Seu d’Urgell, reclama en una interpel·lació al Govern mesures de reforç de seguretat a la C-14 fins que no es construeixi el túnel. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, es refereix a la millora de la C-14 amb la construcció del túnel de Tresponts i que suposa una inversió de 21 milions d’euros.

2 de desembre de 2014.- S'inicia la recollida de signatures per demanar que el Departament de Territori i Sostenibilitat posi solució als problemes de seguretat a la carretera C-14 i s'executi la construcció d’un túnel que eviti el congost.

3 de març de 2015.- Territori i Sostenibilitat comença els treballs per reforçar la protecció de talussos a la C-14 a Organyà. Es col·loquen barreres i malles per evitar la caiguda de blocs de pedra a la carretera. Els treballs tenen un pressupost de 250.000 euros.

14 d’abril de 2015.- Per unanimitat de tots els grups el punt de la Moció 197/X del Parlament de Catalunya s'aprova “comprometre’s amb el territori i incloure la inversió necessària per a la construcció del túnel de Tresponts, entre Organyà i Montant de Tost, a la C-14, als propers pressupostos de la Generalitat”.

28 d’agost de 2015.- El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, anuncia per al 2016 la construcció del túnel al congost de Tresponts, a la C-14, que especifica que tindrà un termini d'execució de 48 mesos i costarà 38 milions d'euros que s'inclouran als pressupostos de la Generalitat al 2016.

29 de desembre de 2016.- La Generalitat licita la construcció del túnel de Tresponts a la C-14 amb una inversió aproximada de 48 milions. El conseller Rull considera que es tracta d’una “obra de país”, que servirà per millorar la cohesió territorial, la permeabilitat i la seguretat a l’Alt Pirineu.