Política 12/01/2017

El túnel de Tresponts, l'obra en carreteres més important de la Generalitat dels propers anys

El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull, visita el congost de Tresponts, on s'han iniciat els treballs per assegurar la C-14 dels despreniments de rocs i on està projectat el túnel

Sergi Franch
3 min
El conseller de Territori i Sostenibilitat amb el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font,

OrganyàEl conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha visitat aquest dijous, juntament amb el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, el congost de Tresponts, a la C-14, via principal d'accés a l'Alt Pirineu. Ha estat en aquest indret on en els darrers mesos s'han produït despreniments de rocs a la carretera. El més greu, el succeït el passat 28 de desembre quan una pedra de prop de 100 quilos va caure dins el cotxe d’un jove, que en va sortir il·lès. “És un tema que preocupa i amoïna, hi ha hagut casos de despreniments i afortunadament no hi ha hagut conseqüències irreversibles, però aquesta és una qüestió que ens obligava a actuar”, ha reconegut el conseller.

En aquest context, el conseller ha anunciat dues actuacions que la Generalitat considera primordials, “una de seguretat i urgència que intentarà garantir la seguretat en un tram de 600 metres amb malles i pantalles dinàmiques", i la segona, que s'emprendrà a finals d'any que és la construcció del túnel de Tresponts d'1,3 quilòmetres de llargada i 36 mesos d'execució amb un pressupost de 48 milions d'euros. El conseller no ha dubtat en qualificar aquesta obra com “la inversió més important que farà la Generalitat de Catalunya en matèria de millora de la xarxa viària durant els anys vinents”.

Rull ha anunciat la reunió amb els alcaldes per aclarir “quins mecanismes de seguiment hi haurà” i sobretot amb quines garanties financeres compta l'obra que es troba en procés de licitació. “Hi ha hagut un cert debat al voltant de les dotacions pressupostàries”, ha apuntat Rull, que ha volgut aclarir que “no és possible de licitar una obra d’aquesta magnitud, de 48 milions, si no hi ha les plurianualitats definides, no és possible”. En aquest cas, Rull ha volgut esbandir els dubtes sobre la capacitat de la Generalitat per poder acomplir amb el finançament de les obres, “no parlem d’un anunci genèric sinó d’una publicació al Diari Oficial, estem parlant de quelcom molt seriós”.

L'aclariment va directament adreçat al Grup de Veïns de Tresponts que des del 2009 reclama l'execució de l'obra i que dissabte passat, després d'una reunió de veïns, va adreçar una carta demanant les garanties que la Generalitat disposi dels diners per a poder adjudicar les obres. Els anys 2018 i 2019 “posarem quinze milions d’euros sobre la taula”, el 2020 vint milions i el 2021 els 13 milions restants amb els quals s’acabarà completant el pagament de l'obra, que ha qualificat “de país”.

Comissió de seguiment de les obres

Per això, el conseller posteriorment s'ha desplaçat a l'Ajuntament d'Organyà per trobar-se amb els 19 alcaldes de la comarca i anunciar la creació d'una comissió de seguiment de les obres amb els ajuntaments afectats i les empreses adjudicatàries, i “proposarem que s’incorpori la Plataforma, la manera més clara per a fer un seguiment permanent de com s’està executant l’obra”. Sobre aquest projecte de 48 milions d'euros, el conseller ha assegurat que “volem que hi hagi transparència, llums i taquígrafs i comissió de seguiment integrada per tothom”.

El projecte del túnel de Tresponts va ser aprovat el 2008 però fins aquest passat mes de desembre no es va licitar l'obra, un retard que Rull ha atribuït a governs anteriors i “una crisi econòmica brutal i unes finances de la Generalitat de Catalunya devastades”. Rull ha recordat el sistema de finançament en l'àmbit de carreteres fet amb el pagament diferit, “el desdoblament de l’eix transversal ens va costar 710 milions d’euros, n’acabarem pagant 3.300 milions perquè hem utilitzat un sistema de pagament diferit que és extraordinàriament car”.

El conseller ha recordat que la partida pressupostària més important en carreteres és “per a pagar peatges a l’ombra, obres que estan fetes, el 40% del Departament de Territori i Sostenibilitat està hipotecat per pagar coses que ja estan fetes”.

stats