Societat 12/03/2017

Esbart Laurèdia, la força del contingut

Arriba el torn del segon esbart més antic del país, l'Esbart Laurèdia, amb 54 anys

Joel Romero
4 min
l'Esbart Laurèdia a la Vila Medieval

Sant Julià de LòriaLa darrera setmana vam fer un petit repàs a la història de l'esbart Santa Anna i en aquesta ocasió ha arribat el torn de l'Esbart Laurèdia. L'ARA Andorra aprofundirà aquest cop en una de les activitats més arrelades de la parròquia laurediana, com és l'esbart. L'any 1951 es va fundar l'Esbart Andorrà, el primer grup folklòric de Sant Julià de Lòria, malgrat que no va ser fins a l'any 1963, quan la continuació d'aquell primer esbart ja dissolt feia la seva primera aparició en una festa major sota un nou nom, l'Esbart Laurèdia.

Molt arrelat a la parròquia, durant anys va estar dirigit per Jordi Torres (1989-2007), un home que també actuava com a director del Ballet Folklòric de Sarrià. Al llarg d'aquests anys es van homenatjar diferents fites com la troballa de la Verge de Canòlich o la commemoració de la figura del poeta Mossèn Cinto els anys 1998 i 2003, respectivament. La vocació de donar servei a la parròquia i expressar la cultura continuava sent present a Sant Julià de Lòria, tot i això, l'any 2008, quan Jaume Torra passa al capdavant de la direcció artística, l'esbart decideix fer un gir copernicà en el seu estil i dedicar-se més a la "recuperació de danses i músiques d'Andorra", segons afirma el director artístic, Jaume Torra.

Fruit d'això, la parròquia ha recuperat balls tradicionals com el 'Ball de Cornuts', 'El Porrer de Sant Julià de Lòria', 'El contrapàs del Bou' o 'Danses del temps que no torna', totes elles molt arrelades a la cultura popular del Principat anys enrere. Tot això, sense oblidar un dels grans referents artístics de Sant Julià de Lòria, com és el 'Ball de la Marratxa', que segons Torra és "una de les grans joies culturals de la parròquia".

El 'Ball de la Marratxa'

La voluntat de reincorporar danses i músiques tradicionals andorranes és un dels grans objectius per part de Torra, tot i que reconeix que no és una tasca "fàcil i requereix molt temps i diners". El director també reconeix que "trobo a faltar que hi hagi més sentiment de país i que recuperem les nostres tradicions i balls tradicionals".

L'esperit de fer pinya és una de les grans reclamacions de Torra vers als altres esbarts del país i és que segons ell "jo sempre els vaig a veure tots, però la majoria no saben què fem". A més, el director de l'Esbart Laurèdia considera que la competitivitat no té cabuda en el seu esbart, ja que "els esbarts no estan fets per competir, nosaltres ens ho prenem com un servei a la parròquia i no una activitat per a concursos o convertir-te en el millor". Aquest fet es manifesta segons Torra en els aplecs d'esbarts que es realitzen, atès que "tothom busca fer-ho millor que els altres i no hi acostuma a haver-hi un esperit de germanor".

El 'Ball de Porrers'

Un altre dels punts que ha comentat Torra és la necessitat d'exportar les nostres tradicions i balls quan es representa el país fora de les nostres fronteres, ja que "si surts del país deixes de ser l'esbart parroquial, ets un esbart del país". Per aquest motiu, el director reconeix que "de vegades, els esbarts van a festivals de fora, però no representen balls o músiques d'aquí. Sembla que els faci vergonya mostrar com érem antigament". A més, també ha declarat que "quan representem al país cal ser més rigorosos".

El director també ha admès que alguns dels seus espectacles han estat motiu de rialla, per la tipologia i el vestuari dels seus balls, ja que habitualment en les seves representacions utilitzen clops, banyes i altres elements. Tot i això, Torra ha comentat que "això representa la nostra història i tal com érem fa anys i no pas la imatge ensucrada que a vegades es vol transmetre". La força del contingut és un dels elements més rellevants de les representacions lauredianes, segons ha explicat Torra, ja que "per a nosaltres és més important el què, no el com, i a vegades veus esbarts molt bons tècnicament, però pel que fa a contingut són justos".

Enguany, el festival del cos de dansa serà el dia 8 d'abril sota el títol 'Humor i Dansa', una crítica a tots aquells comentaris i actituds de la resta d'esbarts, per part de l'agrupació laurediana. El vestuari, les crítiques rebudes o els balls seran només alguns dels elements que apareguin durant el festival segon ha indicat Torra. Tot i això, el director ha admès que sempre ho fan amb un caràcter humorístic i "sense voluntat d'ofendre ningú".

El Porrer de l'Esbart Laurèdia

La Festa Major, el Museu del Tabac, els Pastorets, les actuacions d'Andorra Lírica, la Vila Medieval o el dia de la Verge de Canòlich són només alguns dels esdeveniments en els quals prenen part com a agrupació laurediana. A més, també compten amb balls de tradició andorrana com: El 'Ball de Cigarreres', 'La Farandola' o 'El Serrat de l'Esmeligat'. Tot plegat, un cúmul de balls i costums que s'han anat reincorporant en els darrers anys per recordar allò que en el seu moment era la cultura laurediana i del país.

"La veritat és que a Sant Julià tenim molt arrelat l'esbart i no tenim problemes de dansaires", amb aquestes paraules Torra respon una problemàtica molt freqüent en les activitats culturals, com és la incorporació de nous membres i sobretot, jovent. En l'actualitat, l'Esbart Laurèdia disposa de cent dansaires d'entre 4 i 65 anys, així com un grup de bastoners.

El 'Ball de Bastons'

Tot i no realitzar grans viatges, l'Esbart Laurèdia exporta la cultura andorrana i laurediana a diferents indrets propers al Principat relacionats amb la cultura catalana o francesa, com són Calonge -municipi agermanat amb Sant Julià de Lòria-, Gelida, Tarragona o les Preses. La voluntat és ferma: representar el país de la manera més fidel possible amb la cultura dels nostres avantpassats sempre de la mà del ball.

stats