Societat 26/03/2017

L'Esbart d'Andorra la Vella, canalla i viatges com a pilars

Arriba el torn de l'esbart de la capital, que va apostar pels viatges per exportar la cultura andorrana

Joel Romero
4 min
L'Esbart d'Andorra la Vella

Andorra la VellaL'ARA Andorra continua aprofundint en la cultura andorrana. Un dels trets més rellevants d'aquesta són els esbarts establerts al país. Després de fer un petit repàs de l'Esbart Santa Anna, Laurèdia i Sant Romà, en aquesta ocasió arriba el torn de l'esbart de la capital, Andorra la Vella. Una formació que es va crear l'any 1981 sota la direcció de Rafel Miranda i que el 2002 es va dissoldre, per reprendre l'aventura el 2006, constituint-se com Associació Cultural, amb la direcció compartida entre Maria Àngels Velando i Sílvia Martí.

Velando segueix com a directora en aquesta segona etapa de l'esbart dansaire, després que la maternitat l'apartés durant uns anys de la seva passió més estimada, l'esbart. Tot i això, la directora reconeix que aquella primera etapa estava molt marcada per l'exigència, ja que segons ha comentat "assajàvem tres cops per setmana moltes hores i l'objectiu sempre era arribar bé pel festival de final de temporada". Una dedicació i sacrifici que va acabar provocant la dissolució de la formació l'any 2002, quan ningú va prendre el relleu de la directora.

Tot i això, la història sempre va plena de segones oportunitats i Velando juntament amb Sílvia Martí i d'altres antics membres van tornar a recompondre les bases de l'Esbart d'Andorra la Vella, però aquest cop sense el mateix grau d'exigència. Les prioritats van canviar radicalment i si durant la primera etapa el relleu generacional no estava assegurat, en aquesta segona s'han destinat tots els esforços per consolidar la base.

L'Esbart d'Andorra la Vella ballant el Contrapàs

"El nostre objectiu és aconseguir que el jovent s'impliqui amb la parròquia i la cultura, ara els fem ballar moltíssim perquè s'ho passin bé cosa que abans no passava perquè anava tot centrat al cos de dansa", amb aquestes paraules Velando defineix la nova direcció que va prendre la junta directiva en aquesta nova experiència.

Oferir els valors enriquidors de la cultura a la canalla, com ara conèixer les pròpies tradicions i aprendre d'altres noves és un dels grans al·licients, segons Velando per tal d'aconseguir que el jovent participi en l'esbart.

Per apropar aquestes tradicions al jovent, l'Esbart d'Andorra la Vella conserva l'estil més clàssic amb el 'Contrapàs' com a joia de la corona, tot i que també hi ha d'altres danses típiques com 'la farandola', 'el carnestoltes' o 'la filadora'. Un estil tradicional que també combina elements més moderns, malgrat que en ocasions comptades com reconeix la directora artística "aquí al país ens permetem innovar una mica, però quan passem la frontera sempre portem allò que més ens caracteritza".

L'Esbart d'Andorra la Vella actuant a la plaça del poble

La competitivitat ha quedat arraconada i la directora artística ho té molt clar "no volem ser el millor esbart, l'únic que desitgem és mantenir les tradicions amb un bon nivell de dansa". Una concepció que els ha permès recuperar part del cos dansaire de la primera etapa fins a aconseguir 25 persones al cos de dansa i un total de 60 ballarins. A més, una de les diferències respecte a la primera etapa és la primera línia de ball, que tradicionalment ocupaven els millors dansaires i que en aquesta segona s'ha optat per "fer que tothom vagi rotant", tal com ha explicat Velando.

Malgrat l'aposta en ferm per la canalla, un dels elements més destacats de la formació és la voluntat clara de participar en festivals internacionals, per tal de donar a conèixer la cultura andorrana arreu del món. Un objectiu molt definit i que es desmarca d'altres esbarts del país, atès que "allò de fer un gran festival de temporada no és la nostra prioritat", segons indicava Velando.

L'Esbart d'Andorra la Vella

Fruit d'aquesta voluntat, al setembre de l'any passat arribava el moment més especial de l'Esbart d'Andorra la Vella, com és el viatge a Corea del Sud per participar en el Festival Internacional de Cheonan. Una experiència "brutal" que va permetre l'esbart de la capital recórrer milers de quilòmetres per exportar les seves danses més tradicionals com 'el Contrapàs' o 'El Carnestoltes' al territori asiàtic.

"Vam coincidir amb 19 països i tots convivint en un mateix hotel, sens dubte l'experiència més important de totes", segons indicava la directora artística. A més, a Cheonan van tenir l'oportunitat de ballar davant de milers de persones en escenaris molt grans i amb una gran quantitat de mitjans de comunicació. Un viatge "especial" que serveix per "recompensar els dansaires que dediquen hores i hores a una activitat amateur", tal com ha comentat Velando. Tot i això, no va ser tot positiu a Corea i és que la directora ha assenyalat que el format de concurs que tenia el Festival no va ser del seu gust perquè "la cultura no té premis de millor o pitjor".

L'Esbart d'Andorra la Vella ballant a Cheonan

Un viatge que va marcar un abans i un després en els dansaires i en la història de l'esbart de la capital, ja que arran de l'experiència coreana d'altres festivals s'han posat en contacte amb ells, per tal de participar en altres competicions com per exemple a Lituània. Tot i això Velando admet que per fer aquest tipus de desplaçaments cal disposar d'un pressupost molt gran i per això dedicaran aquesta temporada "a fer calaix", per afrontar nous reptes l'any vinent. A més, Corea va emmarcar-se en el 35è aniversari de la formació que va comptar amb dues representacions diferents, per tal de commemorar la tradició d'aquest tipus de dansa vinculada a la capital.

Istanbul, Holanda, Bulgària, Itàlia o Portugal són només alguns dels indrets per on han desfilat els dansaires de la capital i s'espera que ho continuïn fent, ja que segons ha declarat Velando "la nostra vocació és seguir exportant la nostra cultura fora de les nostres fronteres". Una d'elles s'espera que sigui el pròxim any a Amèrica Llatina.

stats