Orgull i somnis trencats

Andorra la VellaEl MoraBanc Andorra va citar-se aquest dijous al vespre amb la història. 22 anys després Andorra tornava a competir en una Copa del Rei de bàsquet i ho feia concretament davant d'un dels millors equips europeus de l'actualitat, el Reial Madrid. Vitòria es convertia en el camp de batalla dels de Joan Peñarroya que durant gairebé 40 minuts van dominar als blancs amb bon joc i intensitat. Tot i això el premi no va ser complet i el nostre Superman particular, Gio Shermadini, amb 27 punts, 7 rebots i un 28 de valoració, es va veure contrarestat per la seva kryptonita, Antonhy Randolph, amb 25 punts, 6 rebots, un 27 de valoració i un triple decisiu. A més, els homes de Pablo Laso van comptar amb un aliat inesperat, el trio arbitral. Unes passes de Shermadini i un camp enrere de Llull a la darrera possessió no xiulats van ser les estaques que van acabar d'enfonsar els tricolors.

Orgull, aquesta seria la paraula més encertada per definir el partit d'aquest dijous. La satisfacció de veure un club humil lluitant i competint amb els més grans. L'orgull de veure desenes d'aficionats patir amb el somni d'allò que podia ser i finalment no va poder ser, però ara toca treure pit i reconèixer el mèrit als guerrers que van enfrontar-se al primer classificat de la Lliga Endesa. Una lluita que durant molts minuts va portar a aficionats i incrèduls a creure en el miracle, tot i això el Madrid també va mostrar perquè és l'actual campió de la Copa.

Casualitats de la vida, l'any 1995 a Granada el Festina Andorra jugava els quarts de final de la Copa del Rei davant l'Estudiantes, un equip madrileny. Malgrat la igualtat del partit, els homes de Edu Torres, entrenador del Festina, queien a quatre segons per al final amb un triple d'Alberto Herreros. 22 anys més tard la història s'ha repetit, però amb diferents protagonistes i en aquest cas, Anthony Randolph va vestir-se d'Herreros per dinamitar el somni tricolor amb una cistella de tres punts quan faltaven quatre segons per acabar el partit, per forçar la pròrroga.

Per ser franc, poca importància té el 99 a 93 final. La lluita i l'esperit guanyador no van de la mà dels pressupostos ni la qualitat de la plantilla, tot i que en el partit d'aquest dijous no sabria dir-vos quina plantilla tenia més qualitat.

Com diu aquella famosa frase, allò que va poder ser i no va ser.