El treballador social, una figura "ni coneguda, ni reconeguda"

La MassanaEn primer lloc, volen deixar clar un concepte. No són assistents socials. El seu origen és el mateix, però els dos conceptes es van separar fa uns 30 anys, quan la formació de treball social va passar a ser universitària. "Nosaltres no assistim", nosaltres "treballem amb les persones" i no "amb un problema" concret, recalca la vocal de l'Associació de Treballadors Socials d'Andorra, Rosa Baena. L'entitat es va crear el 2014 per agrupar un col·lectiu en augment al país. Compten amb una trentena d'afiliats, de la seixantena de treballadors socials que es calcula que hi ha al Principat.

Ara mateix, la figura del treballador social "és una desconeguda a Andorra" i també fora del país. "La gent té la concepció que o donem diners o que traiem custòdies de nens", "es desconeix quina és la nostra tasca", lamenta Baena. El col·lectiu reivindica la seva professió, amb actes com el que tindrà lloc el proper dimarts 28, en motiu de la celebració del Dia Internacional del Treball Social (que va ser el 21 de març). Es trobaran per compartir experiències entre treballadors (provenen d'àmbits molt diferents) i es van celebrar ponències de temàtica variada. Un altre exemple, el projecte més ambiciós de l'entitat que veurà a la llum properament, per integrar-se a l'equip nacional d'emergències i catàstrofes.

Per entendre millor què és el treball social, la vocal de l'associació explica que es tracta d'una disciplina acadèmica que inclou àmbits tan diversos com la psicologia, el dret, la política o la detecció de necessitats en individus i col·lectius. "Promou el canvi i el desenvolupament social, la cohesió i l'enfortiment de la persona", afegeix. I posa exemples per clarificar quan entra en acció aquesta figura. El cas més típic? Una persona que es queda sense feina i no té diners per al seu dia a dia. O una persona que surt de l'hospital, que no té família i que pel seu estat físic no pot anar a comprar o fer gestions. Un tercer: un turista que ve al país amb el seu fill, té un accident, queda hospitalitzat i no sap què fer amb el seu fill. Un quart: una persona a qui se li inunda la casa en cap de setmana i l'asseguradora no li respon fins dilluns. Així mateix, els treballadors socials també actuen en casos de violència de gènere, salut mental o separacions. La seva figura, per casos d'urgència, està disponible les 24 hores del dia els 365 dies de l'any.

Davant aquestes situacions, i quan s'activa al treballador social (sigui per voluntat pròpia de la persona, sigui a petició dels serveis socials, l'hospital o fins i tot la justícia), es treballa "conjuntament" amb la persona afectada per fer una "primera detecció" de la problemàtica, a partir d'un pla de treball conjunt que es fa sempre amb l'aprovació de l'usuari (a excepció dels menors). En aquest pla de treball "sempre s'intenta respectar el tempo de la persona, ja que no tothom té el mateix ritme i capacitat de decidir", exposa Baena. Finalment, i un cop feta la detecció, s'inicien les línies de treball o bé s'activa la derivació necessària cap "al recurs més adient": hospital, serveis socials, Càritas, etc.

De fet, en l'actualitat el treballador social és present als principals centres d'atenció primària del país (també al Pas de la Casa), al departament d'Afers Socials del Govern, a l'hospital (unitat d'aguts, salut mental i conductes addictives), a alguns comuns, a Càritas i a l'Escola Meritxell. És a dir, és una figura que a Andorra està reservada de moment a l'àmbit públic. No obstant això, l'associació també està oberta a col·laborar amb qualsevol empresa que pugui requerir dels seus serveis. De fet, fora del país hi ha empreses que tenen treballadors socials en plantilla, "sobretot per temes de peritatges socials", com informes de separacions o d'incapacitacions, explica Baena.

En qualsevol cas, parlem d'una professió en canvi constant, que evoluciona en paral·lel a la situació social del país. Crisi, immigració, noves problemàtiques familiars... A més, la situació divergeix també en funció del lloc on s'actua. Les problemàtiques a Andorra poden ser molt diferents a les de Barcelona, per posar un exemple, i fins i tot dins del país, planteja Baena, pot variar molt a la Massana (amb temporers i també molts jubilats de parla anglesa), que a Sant Julià de Lòria.

Amb tot, l'associació considera que la figura del treballador social està "en un punt de creixement", perquè també estan augmentant els recursos que les administracions ofereixen a la població. Malgrat el seu pes notori, segueixen sent una figura desconeguda, lamenten. "Ni coneguda, ni reconeguda", per això "la volem donar a conèixer, i és la nostra obligació explicar-nos i dir què fem", manifesta Baena.