Suplement 13/04/2017

Andorra busca un model “més just” per als autònoms

Un treballador per compte propi paga 449 € al mes de quota si no es pot acollir a bonificacions, més impostos al comú i al Govern

Clara Garnica
7 min
Andorra busca  un model “més just” per als autònoms

Andorra la VellaEl teixit laboral a Andorra es divideix entre els 41.163 assalariats i els 5.853 treballadors per compte propi (més comunament anomenats autònoms), segons les dades més recents de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS). La dimensió del segon col·lectiu ha viscut un creixement exponencial en nombre des del 2009, moment en què va entrar en vigor el canvi legal pel qual se’ls obligava a cotitzar a la seguretat social. Fins llavors els autònoms eren una figura als llimbs a Andorra, sense dret a baixa ni aportacions per a la jubilació. La via per tenir-ne era l’assegurança privada.

La nova llei va aportar un plus d’estabilitat als treballadors per compte propi, però en paral·lel un desencant amb la fórmula escollida per definir la seva cotització. Aquesta es calcula en funció del salari mitjà de tots els sectors professionals, que se situa actualment al voltant dels 2.000 euros mensuals. A partir d’aquí, es defineix un percentatge del 22%, que és el que també aporta l’assalariat (10% per a la branca de salut i 12% per a la branca de jubilació) a la Seguretat Social. Resultat: una quota mensual a pagar de 449,41 euros. A aquesta xifra s’hi ha de sumar la taxa de comerç que s’ha d’abonar anualment al Govern (201 euros) o l’impost de comerç al comú (ajuntament) on està establerta l’empresa, que es calcula en funció dels metres quadrats de superfície que té.

Aquest és el punt en què es crea la controvèrsia, partint de la idea (que comparteixen els autònoms, però també els grups parlamentaris i el Govern) que som davant d’una quota elevada, o almenys que no és justa. No ho és perquè el salari mitjà es calcula incloent el sector bancari, que juga en una altra lliga. De mitjana, els seus treballadors cobren 4.464 euros al mes, xifra que fa pujar molt el sou global i, en conseqüència, la cotització establerta per als autònoms, molts dels quals les passen magres per guanyar cada mes almenys una quarta part del sou d’un banquer.

L’altra queixa apareix quan s’estableix una comparativa amb el que paguen els treballadors per compte propi als països de l’entorn. A Espanya són 270 euros; a França la quota depèn de la professió i dels ingressos, però durant el primer any no paguen; al Regne Unit la quota no supera els 58 euros; i a Alemanya són 140 euros sempre que se superin els 1.700 euros d’ingressos nets mensuals, amb obligació a subscriure una assegurança mèdica a part.

I per què a Andorra es paga més? Tothom està d’acord que és una injustícia definir el càlcul segons el salari mitjà global. De fet, el Consell General, el Parlament andorrà, va instar el Govern i la CASS a elaborar un estudi per trobar un sistema “més equitatiu”, però que no alteri encara més “la sostenibilitat del sistema”, explica el president de la CASS, Jean-Michel Rascagneres. I és que, com passa en molts països de l’entorn, les arques per a la sanitat passen per una delicada situació a Andorra, i també les que han de garantir la jubilació dels actuals assalariats i autònoms. L’estudi s’enllestirà i presentarà al Consell General els pròxims mesos.

També partint del concepte que el sistema sanitari s’ha de preservar, plantejar una quota mínima com la que poden tenir al Regne Unit no és viable al Principat, exposa Rascagneres, “per un problema de massa crítica”. En un país gran, explica, “és més fàcil, perquè es poden dotar d’altres fonts de finançament” sanitari, com imposicions sobre productes concrets, però no és el cas d’Andorra.

Les bonificacions

Per tot plegat, encara s’ha de definir la fórmula que encaixi amb la idiosincràsia andorrana. En qualsevol cas, el president de la seguretat social recorda que els treballadors per compte propi actualment gaudeixen de bonificacions per esquivar almenys de manera provisional aquesta quota de 449 euros al mes. Durant el primer any hi ha una bonificació del 50%, és a dir, la quota es redueix fins als 224 euros, la mateixa que paguen els que ja fa més d’un any que han decidit optar per ser autònoms però que declaren un resultat anual de menys de 12.000 euros. Els que són autònoms però ho combinen amb una feina d’assalariats paguen només el 25%, mentre que els que tenen un resultat anual de menys de 24.000 euros paguen un 75% de la quota general. La resta, el 100%. Més d’un 35% dels treballadors per compte propi s’acullen a alguna bonificació.

En qualsevol cas, recorda Rascagneres, pagar menys de quota implica també aportar menys per a la jubilació i per a salut. En altres paraules, també cobraran menys si estan de baixa. Tot i que -afegeix el president de la CASS- des de l’ens tenen comprovat que els autònoms són un col·lectiu que se l’agafa molt poc, “només quan no tenen més remei”, per l’important perjudici econòmic i de gestió que els suposa no estar al capdavant del seu negoci de manera temporal.

De fet, a més de la nova fórmula que s’està treballant per modificar la base de cotització dels autònoms, les dificultats que tenen per agafar-se la baixa també són “una reflexió de futur” que ha d’afrontar el país.

Els deures al Govern i la CASS

El maig de l’any passat, el Consell General va encomanar al Govern aquest estudi centrat a trobar un nou model de cotització. Els tres grups de l’arc parlamentari (tot i que dins del grup mixt hi ha dues tendències polítiques) van coincidir que calia un model “més just”. Ara mateix l’estudi s’està enllestint. L’opinió de Rascagneres és que s’ha d’escollir entre dues opcions: o que els autònoms paguin un percentatge sobre els ingressos nets (que considera que s’hauria de mantenir al voltant d’aquest 22% actual) o definir dos o tres trams diferenciats partint també de les professions.

“Som conscients que hi ha un problema”, reconeix Carles Jordana, conseller del grup parlamentari demòcrata (del mateix color polític que el Govern), però “encara no està definit” si cal tirar pel model més francès (sobre els ingressos) o per l’espanyol (amb diversos trams de cotització), tots dos “amb pros i contres”. S’està avaluant, tot i que el mateix Jordana exposa que a la societat andorrana “hi ha un sentiment de justícia social que s’ha de cotitzar segons els ingressos”. Una opció -planteja- ara més factible que fa uns anys, tenint en compte el nou sistema impositiu, amb la introducció de l’IRPF. Jordana considera que també s’haurien de tenir en compte els grups professionals, ja que no tots tenen les mateixes despeses. I aquí sorgeix una nova problemàtica. “Tenim un registre de professions obsolet”, lamenta.

Tenir en compte el volum de negoci, però també els beneficis, són paràmetres que el grup parlamentari liberal creu que s’haurien de considerar. El conseller Ferran Costa deixa clar que la “quota actual és excessiva” si del que es tracta és de “fomentar l’emprenedoria i la petita i mitjana empresa”. El liberal també és del parer que cal estudiar bé quina és la fórmula que més s’adiu amb les particularitats andorranes, fent un cop d’ull també a les realitats dels països veïns.

En canvi, dins del grup mixt sí que es decanten per un model més concret. Des del Partit Socialdemòcrata, el conseller Gerard Alís considera que escollir l’opció dels ingressos acabarà comportant la creació “d’un IRPF suplementari” per als autònoms. No és aquest el camí a seguir, segons la seva opinió, sinó el de tenir en compte els “salaris mitjans sectorials”. D’aquesta manera s’eliminaria la presència de la banca en el càlcul del salari mitjà i la cotització “s’ajustaria” més a la realitat dels autònoms. En qualsevol cas, Alís defensa que hi ha d’haver “una cotització mínima” per mantenir la sostenibilitat del sistema.

També hi hauria d’haver “una cotització màxima”, al parer de Víctor Naudi, conseller del grup mixt i membre de Socialdemocràcia i Progrés, “perquè els que tenen resultats molt elevats no acabin percebent una pensió extraordinàriament alta amb els anys”. Naudi es decanta per la fórmula del càlcul sobre els ingressos, i que la xifra es vagi regulant cada any en funció dels resultats de l’exercici anterior.

Fer-se emprenedor al Principat: un llarg periple burocràtic

Reserva de nom

El primer pas per fer-se treballador per compte propi és adreçar-se al comú corresponent i fer una reserva de nom comercial. En la sol·licitud hi ha de constar la tipologia d’activitat que es desenvoluparà, que també ha de ser aprovada pel Govern. Té un cost d’uns 5 euros.

Taxa de comerç i alta al registre

Un cop aprovat el nom comercial, el següent pas és omplir un nou document per pagar la taxa de comerç (de 202 euros anuals) i donar-se d’alta al registre de comerç (201 euros més que es paguen un únic cop). És en aquesta part del procés que s’ha de definir bé el lloc on s’establirà l’empresa. Si és a la residència habitual, serà necessari el vistiplau del propietari. És a dir, si s’està en règim lloguer, serà necessari aconseguir la seva signatura per tirar endavant el procés.

Taxes i impostos al comú

Toca tornar al comú, per pagar la taxa d’obertura de comerç, que pot ser d’uns 50 euros. I l’impost de comerç, que es calcula en funció dels metres quadrats del local de l’empresa. Alguns comuns exoneren de l’impost durant el primer any de creació del negoci. Finalment, cal abonar la taxa de serveis.

L’extintor, sí o sí

Un dels tràmits necessaris a Andorra, que no calen a Espanya, és acreditar que al negoci hi ha un extintor. Cal contactar amb una empresa especialitzada i pagar uns 45 euros. Si el negoci està establert a la llar de l’autònom, igualment caldrà posar-hi un extintor i que sigui visible.

Alta a la CASS

Un cop autoritzat tot el procés i pagat, si s’autoritza el tràmit simplificat ja es pot començar a treballar com a autònom (el document definitiu amb l’NRT, el número de registre tributari, arriba al cap d’un mes). S’ha d’anar, però, a la CASS, per donar-se d’alta i començar a cotitzar.

Sol·licitud de reducció

Per poder-se acollir a la bonificació del 50% de quota per al primer any d’activitat o a altres opcions de reducció, cal demanar-ho també a la CASS. Si no es fa la sol·licitud, que s’ha de renovar cada any, la seguretat social cobrarà la quota íntegra, de 449,41 euros.

stats