DAVID NAVARRO: “Estem molt fotuts, ja que teníem una oportunitat única”

Natural d’Esparreguera i format a les categories inferiors del Manresa, David Navarro viu, amb 33 anys, un dels millors moments de la seva carrera. El capità del MoraBanc Andorra, que competeix a la lliga de bàsquet espanyola -Lliga Endesa- per les dimensions d’Andorra, ha vist créixer l’equip i el país durant els últims quatre anys: una Copa del Príncep, un ascens a l’ACB i ara la Copa del Rei són les fites de l’escorta baixllobregatí amb la samarreta tricolor. Melilla, Manresa, Valladolid, València i Menorca són només algunes de les ciutats per on ha passat aquest rodamon de la pilota que ha trobat al país dels Pirineus l’estabilitat i el seu millor nivell de joc. Recentment ha viscut un moment especial davant el Reial Madrid a Vitòria, en la disputa dels quarts de final de la Copa del Rei. El Bàsquet Club MoraBanc Andorra no jugava aquesta competició des de feia 22 anys.

Una derrota molt dura...

La veritat és que estem molt fotuts, ja que teníem una oportunitat única i ho hem tingut molt a prop. Jo crec que hem d’estar molt orgullosos perquè hem lluitat i hem jugat molt bé, però després de ser-hi tan a prop, marxes amb una sensació molt fotuda. Toca aixecar-nos i continuar treballant, però estem fotuts.

Què et van semblar les dues accions polèmiques al final del partit?

No m’agrada comentar les decisions arbitrals i no crec que perdéssim per aquestes dues decisions, però van ser dues jugades clau del partit. La cistella de Shermadini ens permetia allunyar-nos una mica més en el marcador i l’acció de Llull no la vaig veure a la pista, però l’he vist després i era camp enrere.

La derrota us deixa una mica tocats?

Ens va deixar fotuts, però aquesta setmana ja veiem que el resultat ens dona forces per seguir treballant en el queda de temporada, perquè encara volem fer més coses i tenim l’objectiu d’entrar als play-off de Lliga.

Després d’arribar a la Copa, ¿vindrà més gent al pavelló?

Esperem que sí, això té molta repercussió i crec que la gent que falta per venir s’acabarà d’animar. A més, crec que estem jugant bé i estem aconseguint bons resultats amb un bon grup. Tots anem pel mateix camí i això és la clau; a més, l’afició se sent identificada amb el joc i els valors de l’equip.

Què destacaries de la temporada fins ara?

La clau, i el que hem de mantenir, és que l’equip segueixi unit i tots treballem al màxim com un bloc, sense egoismes ni històries, això és el que farà que a fora aconseguim més victòries, que fins ara ha sigut el nostre punt feble. Ens ha costat molt mostrar el mateix joc fora de casa que al Poliesportiu, i ara és el que hem d’intentar fer a la segona volta si volem seguir a la part alta de la classificació.

Us veieu capaços de mantenir els bons resultats fins a final de temporada?

Sí, aquest serà el nostre objectiu: mantenir aquest joc que estem fent a casa i jugar a aquest nivell, i sobretot millorar fora de casa. Crec que l’equip és capaç de fer-ho i seguir sense abaixar mai els braços, perquè encara queda molt per fer.

Quin creus que ha sigut el canvi respecte a la temporada passada, quan també vau tenir a tocar la Copa?

Jo crec que la clau és trobar les peces correctes, una mica trobar els jugadors ideals per la filosofia que té el club i l’entrenador. Totes les temporades penso que hem tingut bones plantilles i bons jugadors, però de mica en mica s’ha buscat el tipus de jugador que encaixa amb el club i amb l’estil de l’entrenador. Crec que aquest any tots els jugadors som molt de grup, d’estar tots junts i d’anar tots a l’una. Aquest ha sigut el pas més gran que hem fet respecte a temporades anteriors.

Què ha variat al llarg d’aquests anys?

Bastantes coses, vam canviar de categoria i també es va fer un nou pavelló. Pel que fa a premsa, tot és més mediàtic, els jugadors són d’un altre nivell i tot fa que s’hagi de pujar un graó més en la qualitat. A poc a poc ho estem aconseguint, sense buscar grans coses i fent els passos correctes. Cada any es va notant que el club creix i fa les coses més bé.

Ja fa quatre anys que jugues aquí. Creus que el bàsquet es viu diferent a Andorra, ara?

És clar que aquí el bàsquet ha anat canviant a mesura que han passat els anys. El primer any va ser a la LEB Or, una categoria molt diferent, i ara el cap de setmana el bàsquet és l’esport principal. Tothom ve a animar l’equip perquè estem fent les coses molt bé i m’alegro que el bàsquet es reflecteixi en tota la gent del país.

Consideres que Andorra és un 'territori bàsquet'?

Des de l’època del Festina que s’havia perdut tot una mica, l’equip va baixar moltes categories i això fa que la gent perdi una mica l’interès, però crec que ara ho estem tornant a reactivar i Andorra torna a ser un lloc de bàsquet. Ara s’està demostrant que hi ha un bon nivell i s’ha d’aprofitar. És normal que la gent s’ho passi bé, perquè juguem una lliga molt complicada i ho estem fent molt bé.

En l’àmbit personal, ja estàs més que establert al país...

Sí, jo estic molt content aquí. Andorra formarà part de la meva vida perquè he estat quatre anys aquí o més, no sé quants anys hi estaré, però m’hi trobo molt a gust, perquè jo vinc d’un poble i això també és molt proper.

Et veus aquí la temporada vinent?

En el món de l’esport és molt difícil parlar de futur, val més centrar-se en el present i després ja ho veurem. Aquí hi estic molt a gust i m’agradaria quedar-m’hi molts anys perquè també tinc una edat i soc conscient que la carrera de bàsquet no és gaire llarga. A més, també tinc la família aquí i ara tindré una nena; així que tot és perfecte, però he de treballar i fer-ho bé per continuar jugant aquí.