Suplement 09/06/2017

Escola verda: cap a la màxima consciència mediambiental

Més del 53% dels escolars del Principat estudien en un centre ‘verd’ i l’objectiu és arribar al 100%

Marta Fernández
5 min
Un moment de la celebració de la trobada  dels diferents centres el curs passat.  Una imatge de l’últim fòrum de les escoles verdes que es va celebrar a finals del curs escolar passat.

Andorra la VellaMés d’un 53% dels escolars d’Andorra estudien en un centre adherit a la xarxa Escola Verda, un projecte que es va posar en marxa el curs escolar 2010-2011 (després d’una prova pilot) i que al llarg dels anys s’ha anat fent gran, implicant diferents escoles en aquesta iniciativa que permet el treball dels aspectes mediambientals dins el currículum escolar i de manera transversal. Ja en el moment en què la proposta es va iniciar hi havia onze centres escolars adherits, la qual cosa suposava que s’arribava al 34% dels alumnes. El responsable del Centre Andorra Sostenible -que és qui gestiona i dinamitza el projecte-, Javier Gómez, exposa que la iniciativa “transcendeix” els centres escolars i les famílies, ja que s’ha aconseguit que sigui “permeable” i que la societat també s’hi hagi implicat.

El projecte (en què a més del Centre Andorra Sostenible també estan implicats els ministeris de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat i Educació i Ensenyament Superior) treballa per “ambientalitzar els centres educatius i també els currículums escolars” tal com posa en relleu Gómez; és a dir, integrar la sostenibilitat en la dinàmica del dia a dia de l’escola. Altres de les línies mestres són mirar de fomentar entre els participants valors, actituds i comportaments sostenibles i que coneguin millor el medi ambient i la cultura de la sostenibilitat. A més a més, des del Centre Andorra Sostenible fan èmfasi en el punt fort que s’implica la comunitat educativa (des dels alumnes fins als professors passant pel personal no docent i les famílies) i les administracions en un projecte comú i es fomenta l’intercanvi entre els centres, per la qual cosa també s’ha posat en marxa un blog en què s’expliquen les diferents accions que duen a terme les escoles.

Molt sovint són els mateixos centres els que demanen la integració en aquesta xarxa, ja que “tenen una consciència ambiental i la volen reforçar”, tal com remarca Gómez, que afegeix que també es pot donar el cas que des del Centre Andorra Sostenible es vegi “la potencialitat” de l’escola i se’ls convidi al programa. Quan es produeix la demanda en primer lloc es fa una diagnosi del centre per conèixer-ne l’estat ambiental i les motivacions. El pas següent és establir els objectius i línies d’actuació que l’escola considera que ha de treballar i s’estableix un pla estratègic, una “declaració de principis” en relació al que volen treballar, és a dir, les temàtiques que es volen abordar, com es volen aconseguir les accions que es faran i amb qui es treballaran. Aquest pla estratègic estableix les accions a dur a terme en un termini de cinc anys i per entrar més en els detalls es fa un pla d’acció. Aquest projecte ha de ser validat i posteriorment té lloc el reconeixement com a escola verda, que suposa que el centre rebi una placa identificativa. Posteriorment, cada curs es duen a terme noves accions i en acabar s’avalua la feina feta. Cada cinc anys cal fer la renovació de tota la documentació.

Implicació dels centres

Un dels aspectes que destaquen des del Centre Andorra Sostenible és el grau de compromís aconseguit per les escoles que al llarg d’aquests anys han proposat i treballat projectes de tota mena i relacionats amb temàtiques tan diverses com l’energia, l’aigua, la biodiversitat i el paisatge, el soroll, l’aire o el turisme responsable.

Des del Centre Andorra Sostenible defensen que prendre part en aquest projecte pot suposar per a les escoles millorar la sostenibilitat del centre i optimitzar l’ús dels recursos, la gestió dels residus o l’impacte ambiental. També permet que el currículum acadèmic sigui tant quantitativament com qualitativament més ric, i treballar de manera transversal certes temàtiques mediambientals. Alhora, creuen que contribueix a reforçar els coneixements que la comunicat educativa té dels aspectes mediambientals. Finalment, el projecte reforça les actituds i els valors al voltant de la cura del medi ambient, més enllà, també, de la cohesió de la comunitat educativa i la participació que es genera.

Els centres reben assessorament i a més es posa al seu abast eines metodològiques perquè es puguin treballar les diferents temàtiques escollides. Precisament, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, posa en relleu que des del centre s’animi cada any les escoles a adherir-se al projecte i, per això, se’ls dona “el màxim suport” perquè puguin implementar la seva proposta amb èxit.

Canvi d’hàbits

Calvó destaca que l’Escola Verda és “molt important perquè participa en l’educació de les generacions futures” i a més a més en destaca la seva “transversalitat”, és a dir, que impliqui una feina a les escoles que es pot enfocar des de diferents matèries i que també arribi a la comunitat. “El més important per al medi ambient són els hàbits”, remarca, i recorda que l’educació dels joves és importantíssima, ja que seran “els que contribuiran a la preservació del medi” en el futur i també perquè a través dels infants s’arriba al seu entorn.

La titular de Medi Ambient considera que cada vegada a Andorra hi ha més consciència mediambiental i que, en això, el projecte escola verda “hi ha participat moltíssim”. Tot i això manifesta que no cal conformar-se, ja que “mai n’hi ha prou” en les accions encaminades a la conscienciació i la preservació del medi.

Al llarg d’aquests anys, els centres han plasmat diferents projectes que van des de gestos tan senzills com no fer servir tovallons de paper al menjador escolar i, per tant, utilitzar-ne de tela, a la tria selectiva dels aliments per poder fer, posteriorment, compostatge amb la matèria orgànica que serveixi per abonar l’hort de l’escola.

Els exemples són nombrosos i en tots els casos s’assenyala que s’ha aconseguit un canvi en el comportament dels implicats, ja que, per exemple, amb les diferents accions els escolars i el seu entorn s’adonen que cal tancar l’aixeta mentre es renten les dents o apagar els llums quan no s’està fent servir una aula, o que si hi ha prou llum solar no cal fer servir l’artificial. Altres exemples: quan es fan excursions, els alumnes porten el menjar en carmanyoles i la beguda en cantimplores i no fan servir paper de plata.

El futur

I quan es demana als responsables quin és el futur es mostren molt ambiciosos, ja que la meta és “arribar al cent per cent de les escoles i els alumnes”, tal com coincideixen tant Gómez com Calvó, tenint en compte l’embranzida que ha anat agafant i que l’han adoptat no només les escoles on hi ha els alumnes més petits sinó que també els més grans, ja que s’ha implantat al centre de formació professional i als instituts Espanyol i de l’Escola Andorrana. De fet, també destaquen que ser un país petit ha de servir per fer arribar la xarxa a tots els centres i aconseguir que l’escola esdevingui un transformador social.

Punt de trobada i debat a finals de curs entre les escoles

En finalitzar cada curs i normalment coincidint amb la commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny) les escoles verdes celebren un fòrum en què tots els participants es reuneixen i posen en comú els projectes en els quals han treballat al llarg de l’any. Aquest intercanvi d’experiències arriba aquest any a la setena edició i s’espera la participació de més de 200 alumnes i una quarantena de docents que podran conèixer quines han sigut les accions que han materialitzat la resta d’escoles.

Aquest és, justament, un altre dels aspectes que es consideren claus de la xarxa, que hi pugui haver interacció entre els diferents centres escolars que a més pertanyen als tres sistemes educatius amb què compta el Principat. També, i precisament per potenciar encara més aquesta col·laboració entre escoles, hi ha un blog en què es pengen diferents continguts, entre els quals monografies que pretenen inspirar iniciatives i propostes mediambientals.

stats